La consulta del doctor Reventós

El doctor Cinto Reventós i Bordoy^[42] fou un tisiòleg de fama merescuda; també va ser un homenot barceloní que, donat el seu caràcter a voltes un xic pintoresc, va produir un seguir d’anècdotes i fins i tot una certa llegenda. Hem d’agrair que el doctor Cinto Reventós i Conti, el seu fill, li consagrés un llibre biogràfic exemplar. Vull contar el fet següent, ben representatiu i verídic.

En obrir la porta del despatx i descobrir que aquella tarda la consulta era plena a vessar, va adonar-se que no podria visitar tothom i per això, portat pel seu tarannà, va dir amb to enèrgic:

—Que passi qui estigui més fotut.

No m’estranya que ningú no es mogués, ja que llavors tothom tractava de minimitzar una malaltia molt difícil de curar i que provocava rebuig social.

Els anys trenta, un Dalí que temia haver contret la tuberculosi es va fer visitar pel doctor Reventós, acompanyat per un amic francès. La seva indumentària era un xic provocativa, amb aquella samarreta groga i enmig de l’escot un collaret d’ambre. En passar a la pantalla, el doctor, que sabia com tractar els artistes, li va dir amb to imperatiu:

—Posa’t el collaret a la boca com si fos l’escapulari de la Mare de Déu del Carme.

En acabar, va sentenciar amb aplom:

—Digues al teu pare que no et passa res. El que està fotut és el noi que t’acompanya.

Una vegada més el seu ull clínic ho havia encertat, ja que l’amic, el surrealista francès René Crevel, es va acabar suïcidant poc després en un sanatori antituberculós.