S’entreveu l’ombra d’algun polític.
¿Quin secret s’amaga sota aquesta tapadora sorprenentment enginyosa?
Revista setmanal ___________, edició del 21 de desembre

Tal com vam publicar en l’edició del dia 7 de desembre, en una tranquil·la zona residencial del barri de Setagaya hi ha una casa coneguda com la «mansió de la forca». Totes les persones que hi han viscut han estat víctimes de l’adversitat i s’han acabat traient la vida, la majoria penjant-se.

Les investigacions que els nostres reporters han dut a terme fins al moment ens han dut sempre a la mateixa conclusió: independentment dels camins que hàgim seguit, sempre que hem intentat identificar el nou propietari de la «mansió de la forca» hem topat amb una paret molt sòlida. Quan vam identificar l’empresa constructora que es va encarregar de construir la casa, per exemple, se’ns va negar rotundament la possibilitat de fer una entrevista. D’altra banda, l’empresa fantasma mitjançant la qual es va adquirir el terreny està legalment neta, la qual cosa també ha estat un obstacle per a les nostres investigacions. La cura i el secretisme amb què s’han dut a terme totes aquestes operacions ens fan pensar que en aquesta casa hi ha gat amagat.

Un altre fet sorprenent és la identitat de la gestoria mitjançant la qual es va crear l’empresa fantasma que ha adquirit el terreny. Segons hem pogut esbrinar, la gestoria es va crear fa cinc anys com a empresa «subcontractada» d’una important assessoria econòmica molt famosa en l’àmbit polític, de manera que fa un important paper a l’ombra. Aquesta assessoria té unes quantes empreses «subcontractades» que li serveixen per assolir uns objectius concrets i que es tanquen així que sorgeix algun problema. Tot i que aquesta assessoria econòmica no ha estat mai directament investigada per la fiscalia del districte, segons un analista polític d’un diari important, «el seu nom ha estat relacionat amb escàndols polítics en diverses ocasions, i és lògic que les autoritats la vigilin de prop». Per tant, a partir de les connexions d’aquesta assessoria sembla lògic suposar que hi hagi alguna relació entre el nou propietari de la «mansió de la forca» i algun polític important. Tenint en compte aquestes circumstàncies, les parets que envolten la casa, el sistema de vigilància electrònica, el Mercedes Benz negre de lloguer o l’empresa fantasma també semblen apuntar a la implicació inequívoca d’algun polític important.

SECRETISME ABSOLUT

Un dels secrets que ha intentat esclarir el nostre equip d’investigadors han estat les entrades i sortides del Mercedes Benz de la «mansió de la forca». El nombre total d’entrades i sortides del Mercedes registrades durant els deu dies que ha durat el seguiment ha estat de vint-i-una, és a dir, una mitjana de dues visites al dia. Aquestes visites han seguit un patró força regular. El vehicle arriba a les nou del matí i marxa a dos quarts d’onze. El conductor és extremament puntual, i d’un dia a l’altre no hi ha ni cinc minuts de diferència. Comparades amb la puntualitat del matí, la resta d’entrades i sortides són més irregulars. La majoria es produeixen entre la una i les tres del migdia, però les hores en què arriba i marxa el vehicle poden variar molt. A vegades marxa quan no fa ni vint minuts que ha arribat, i a vegades no se’n va fins al cap d’una hora.

D’això es pot deduir el que segueix:

(1) Les entrades i sortides regulars del matí indiquen que hi ha algú que va a la casa cada dia. Com que els vidres del vehicle són tintats, es desconeix la identitat de l’/dels ocupant/s.

(2) Les entrades i sortides irregulars del migdia indiquen la presència d’algun/s visitant/s. La irregularitat de les hores pot ser deguda a la conveniència del/s visitant/s. Es desconeix si qui entra és una sola persona o en són més.

(3) Pel que sembla, de nit a la casa no hi ha activitat. Es desconeix si hi viu algú. Des de fora no es veu si hi ha llums encesos o no.

Un altre fet que podem assegurar és que, durant els deu dies que hem dut a terme aquesta investigació, l’únic vehicle que ha entrat o sortit de la casa ha estat el Mercedes Benz de color negre. Excepte aquest cotxe, no hi ha hagut cap altre vehicle ni cap altra persona que hagi travessat la porta de la casa. Aquesta situació no sembla gaire normal. En el cas que hi hagi algú vivint a la casa, no surt mai a comprar ni a passejar. Tothom que hi va entra i surt amb el Mercedes dels vidres tintats, la qual cosa demostra que per algun motiu no volen que se’ls vegi la cara. Però, ¿quin és aquest motiu? ¿Per què han de prendre’s tantes molèsties i destinar tants diners a fer-ho tot amb tant secret?

Es podria afegir que l’entrada principal és l’únic punt d’accés a la propietat. A la part de darrere del terreny només hi ha un carreró que no porta enlloc. No s’hi pot entrar si no és travessant les propietats privades, i segons els veïns actualment no hi ha ningú que el faci servir. Potser justament per això al terreny no hi ha cap porta que doni a aquest carreró, només una paret alta com la muralla d’un castell.

Durant aquests deu dies, hi ha hagut repartidors de diaris i venedors que han trucat a l’intèrfon de la porta principal, però pel que sembla no els han contestat i, evidentment, no els han obert la porta. Si dins a casa hi ha algú, deu poder veure qui truca per un circuit tancat de televisió i no respon si no ho considera necessari. Tampoc no hi ha arribat cap carta ni cap paquet per missatger.

Així, doncs, l’única via d’investigació que ens quedava era seguir el Mercedes Benz per veure on anava. Seguir un cotxe llampant que circula lentament pels carrers no és una tasca gaire difícil, però quan aquest cotxe entra al pàrquing subterrani d’un luxós hotel d’Akasaka, la cosa canvia radicalment. L’entrada del pàrquing està vigilada per un guàrdia uniformat i només es pot travessar amb un passi especial, de manera que al nostre vehicle se li ha vetat l’accés. En aquest hotel, s’hi celebren nombroses cimeres internacionals i sovint s’hi allotgen personalitats importants. També s’hi instal·len la majoria d’artistes famosos que visiten el Japó. Per garantir-los la seguretat i la intimitat, a banda dels aparcaments per als clients normals, l’hotel disposa d’aparcaments VIP. En aquests aparcaments també hi ha uns quants ascensors exclusius que no permeten veure des de fora el pis en què s’aturen. D’aquesta manera, els clients poden entrar i sortir de l’hotel sense ser vistos. Pel que sembla, el Mercedes aparca en un d’aquests espais exclusius. Segons la resposta breu i concisa que ens va donar la direcció de l’hotel, aquests espais normalment només es lloguen a una tarifa especial a determinades entitats que compleixin certs requisits després d’unes «rigoroses comprovacions», però no hem pogut aconseguir més informació sobre les condicions d’ús d’aquests espais.

A l’hotel hi ha quatre salons per a banquets, tres sales de conferències, unes galeries comercials i unes quantes cafeteries i restaurants. Això vol dir que nit i dia hi ha molt moviment, la qual cosa fa que sigui impossible determinar la identitat de les persones que van dins el Mercedes Benz, llevat que es tingui una autorització especial. Aquestes persones poden baixar del cotxe, agafar un dels ascensors exclusius que tenen allà a la vora, pujar fins al pis que els convingui i confondre’s amb la gentada. Queda clar, doncs, que l’hotel disposa d’un sistema de seguretat impecable darrere el qual s’endevina un ús gairebé excessiu de diners i de poder polític. El que es desprèn de les explicacions donades per l’hotel és que no és gens fàcil llogar un d’aquests espais VIP. Segurament en les «rigoroses comprovacions» hi té un paper destacat l’opinió dels encarregats de garantir la seguretat dels mandataris estrangers, la qual cosa vol dir que ha d’haver-hi alguna relació amb el món de la política. No n’hi ha prou pagant una gran quantitat de diners, tot i que no cal dir que és un servei que ha de ser molt car.