¿Qui ha comprat el terreny maleït després del suïcidi de tota una família?
¿Què passa en aquest racó d’una luxosa zona residencial?
Revista setmanal ___________, edició del 7 de desembre.

El terreny, situat a la secció 2, del districte ***, del barri de Setagaya, és conegut al veïnat com «la mansió de la forca». És un solar de més de tres-cents metres quadrats ubicat en una zona tranquil·la, a la part més alta del barri. Orientada a sud i molt assolellada, la casa sembla un lloc ideal per viure-hi, però la gent que en coneix la història assegura que no la voldria «ni regalada». El cert és que tothom que hi ha viscut, sense excepció, ha tingut un final desgraciat. Segons les indagacions que ha pogut fer la nostra revista, de totes les persones que han viscut en aquest terreny d’ençà de la dècada dels anys 30, se n’han suïcidat fins a un total de set, la majoria de les quals han optat per la forca o l’asfíxia.

UNA EMPRESA FANTASMA COMPRA EL TERRENY MALASTRUC

Al veïnat encara es recorda el suïcidi de la família del senyor Koichi Miyawaki (foto 1), propietari de la famosa cadena de restaurants Rooftop Grill, amb central a Ginza, com l’últim exemple d’un seguit de successos que es fa difícil qualificar de simples casualitats. Fa dos anys, el senyor Miyawaki va contreure un gran deute quan els seus negocis van fer fallida, per la qual cosa va vendre tots els establiments i va presentar concurs de creditors. Això, però, no va evitar que les agències de finançament privades continuessin assetjant-lo. Finalment, el gener d’enguany, el senyor Miyawaki va matar la filla petita, Yukie, de 14 anys, estrangulant-la amb un cinturó mentre dormia en un hostal de la ciutat de Takamatsu, i tot seguit es va suïcidar amb la seva esposa, Natsuko, penjant-se amb una corda. Es desconeix el parador de la filla gran, que en aquell moment estudiava a la universitat. Pel que sembla, el senyor Miyawaki ja coneixia els rumors sinistres relacionats amb el solar quan el va adquirir l’abril del 1972, però els va ignorar considerant-los una simple casualitat. Després de comprar el terreny, va fer enderrocar la casa, que havia estat deshabitada durant molts anys, va aplanar el solar i, per precaució, va requerir els serveis d’un monjo sintoista per allunyar la malastrugança abans de construir-hi una casa nova de dues plantes. Segons els veïns, les filles de la família eren unes noies molt alegres i els quatre membres de la família semblaven molt units. Tot i així, 11 anys després de la compra del solar, la família Miyawaki es veia afectada per aquest tomb tràgic del destí.

El senyor Miyawaki es va desprendre del terreny i de la casa, tots dos hipotecats, la tardor del 1983, però la devolució del deute va quedar suspesa a causa de les desavinences entre els creditors. Després de la mediació dels jutjats, finalment l’expropiació va ser possible l’estiu de l’any passat. El terreny es va vendre per una quantitat força inferior al preu real a una important empresa immobiliària, ______ Terrenys i Construccions, amb seu a Tòquio, que va enderrocar la casa de la família Miyawaki i va intentar revendre el solar com a terreny edificable. En tractar-se d’un terreny situat en una de les millors zones del barri de Setagaya, van rebre moltes ofertes, però totes les negociacions van acabar en no res a causa de les històries sinistres relacionades amb el terreny. El cap de vendes de ______ Terrenys i Construccions, el senyor M, va declarar: «Evidentment, nosaltres també coneixíem les històries negatives que s’expliquen sobre aquest solar. De tota manera, com que la situació és òptima, ens ho vam mirar de manera optimista i vam pensar que podríem vendre’l només rebaixant-ne una mica el preu. Tot i així, quan el vam treure al mercat, ningú no el va voler comprar. Per acabar-ho d’adobar, al gener va tenir lloc el lamentable suïcidi de la família Miyawaki, i llavors ja ens vam quedar realment amoïnats».

El terreny es va vendre finalment a l’abril. «Ja entendran que em reservi el nom del comprador i el preu final», va declarar el senyor M. Així, doncs, es desconeixen els detalls de l’operació, tot i que algunes fonts del sector immobiliari asseguren que ______ Terrenys i Construccions va vendre el terreny a un preu molt inferior al que n’havia pagat originàriament. «Evidentment, el client està al corrent de les circumstàncies. No teníem cap intenció d’enganyar-lo, i per tant li vam explicar tots els detalls abans de l’operació», va assenyalar el senyor M.

Tot seguit vam intentar esbrinar qui ha comprat aquest terreny funest, però les nostres investigacions no van avançar tal com hauríem desitjat. Segons el registre de la propietat, el comprador és Akasaka Research, una empresa amb seu al barri de Minato dedicada a «la recerca i l’assessorament econòmics» que té intenció de construir-hi una residència per als seus treballadors. En realitat, la casa ja està construïda. L’empresa, però, sembla una empresa fantasma, ja que quan ens vam presentar a l’adreça de la secció 2 del districte d’Akasaka que figura a la documentació, només vam trobar un pis amb una placa petita amb el nom d’Akasaka Research. Quan hi vam trucar, però, no ens va contestar ningú.

SEGURETAT I SECRETISME ABSOLUTS

L’antiga casa de la família Miyawaki està envoltada d’un mur de formigó més alt que els que envolten la resta de cases del barri. La porta metàl·lica exterior, pintada de negre i d’aspecte molt sòlid, impedeix que es vegi l’interior (foto 2), mentre que al capdamunt d’una de les dues columnes que la flanquegen hi ha instal·lada una càmera de seguretat. Segons alguns veïns, la porta s’obre uns quants cops al dia amb un sistema automàtic per permetre l’entrada o la sortida d’un Mercedes 500 SEL amb els vidres tintats. Amb tot, els veïns no han vist ningú ni han sentit cap soroll.

Les obres van començar al mes de maig, però com que es van fer sempre darrere l’alt mur exterior, els veïns tampoc no saben quina mena d’edifici s’hi ha construït. Les obres es van completar amb una gran rapidesa, en tan sols dos mesos i mig. El propietari de l’empresa de menjar per emportar que va entrar al terreny uns quants cops durant les obres, ens va explicar que «la casa no és gaire gran. Tampoc té cap forma estranya. És una casa quadrada, semblant a una capsa de formigó. Tot i així, no sembla una casa normal on hagi de viure gent normal. Quan vaig entrar-hi, vaig veure uns quants jardiners que plantaven uns arbres molt macos al jardí. Em sembla que es van gastar molts diners en el jardí».

Després de posar-nos en contacte amb totes les empreses de jardineria importants de Tòquio, en una ens van explicar que, efectivament, havien treballat en la construcció de l’antiga casa de la família Miyawaki, però ens van assegurar que no tenien cap informació sobre el client. Pel que sembla, van rebre l’encàrrec directament de l’empresa constructora, que els va fer arribar un plànol del jardí amb el nombre d’arbres que havien de plantar-hi.

Segons va declarar un dels jardiners de l’empresa, mentre plantaven els arbres també van aparèixer uns pouaires per fer un pou ben fondo al jardí.

«Van muntar una bastida en un racó del jardí per anar traient la terra que sortia del pou. Vaig veure bé com ho feien, perquè era molt a prop, plantant un caqui. Era un pou antic que ja havia estat cegat, i per això no els va costar gaire de fer. El que és estrany, però, és que al pou no hi havia aigua. Si el pou ja era sec, no semblava que tornant-lo a perforar en pogués sortir aigua. Ho vaig trobar molt estrany, com si hi hagués gat amagat».

Malauradament, no hem pogut localitzar els pouaires que van perforar el pou, però sí que hem pogut esbrinar que el Mercedes Benz 500 SEL que entra i surt de la casa és propietat d’una gran empresa de lloguer de cotxes amb seu al barri de Chiyoda, que ha signat un contracte d’arrendament per tres anys amb una empresa situada al barri de Minato. A l’empresa de lloguer de cotxes ens han assegurat que no poden revelar el nom de l’empresa contractant a persones alienes, però tot sembla indicar que es tracta d’Akasaka Research. Per cert, el preu del lloguer del Mercedes Benz 500 SEL per un any se situa entorn dels deu milions de iens. L’empresa de lloguer també ofereix servei de xofer, però no hem pogut esbrinar si aquest 500 SEL està llogat amb xofer o sense.

Durant les nostres investigacions, els veïns no han volgut parlar gaire de la «mansió de la forca». Deu ser perquè no tenen relació amb els habitants actuals de la casa i perquè no s’hi volen veure implicats. Un dels veïns, el senyor A, ens va explicar que «és cert que les mesures de seguretat són excessives, però la gent del barri no en tenim cap queixa i no ens preocupa especialment. Val més que estigui com està ara que no pas com estava abans, amb aquella casa abandonada i sinistra».

Sigui com sigui, el misteri de qui ha comprat el terreny i amb quin objectiu l’està utilitzant sembla cada cop més profund.