DILLUNS DE LA TRINITAT
Sants Germà, Paulí, Just i Sicí: Els quatre eren germans, i fills del poble empordanès de la Pera. Els dos primers eren mestres de cases, segons uns, i picapedrers, segons altres, i els altres dos eren fusters i tenien fama d’ésser els més destres, en llur ofici, de per tota aquella rodalia. La seva fama va arribar fins a Girona, on va cridar-los el governador Rufí, per tal que edifiquessin un temple gentílic que projectava aixecar. Els germans es van negar rodonament a treballar per al culte d’unes divinitats en les quals no creieu. Rufí els féu tancar a la presó i tractà de fer-los renunciar al cristianisme, però, veient que no en podia sortir, decidí martiritzar-los, i els quatre van sofrir martiri, part de fora de les muralles de Girona, en el punt conegut encara avui amb el nom de Vall Tenebrosa, en record del sacrifici de cristians que s’hi havia fel. Germà fou mort a cops de pedra i de martell. Paulí fou clavat en creu. Just fou decapitat i Sicí fou cremat. Segons una altra tradició, van sofrir martiri al lloc on s’aixecava la capella de Sant Salvador, a la Gironella, on antigament s’havia representat, el dia d’avui, un misteri o aute sagramental, que figurava la vida i martiri dels màrtirs de la Pera, al qual es pot dir que acudia tot el veïnat gironí. Tot el matí s’hi celebraven misses, i durant tot el dia es cantaven els goigs. La vigília, es feien unes solemnes completes.
Aquesta festa s’havia celebrat el dia 31 de maig. L’any 1420, fou decretada la celebració, tal dia com avui.
Prop del Santuari dels Àngels, vora de Girona, hi ha una font anomenada dels Quatre Màrtirs perquè, segons veu de la tradició, va batejar-hi els sants al·ludits el sacerdot que en el segle IV curava de la capella que s’aixecava en aquell indret.
Nombroses esglésies guarden relíquies dels màrtirs, entre d’altres, les catedrals de Barcelona, Girona, Tortosa, Manresa i Perpinyà, i les esglésies de la Pera, pàtria dels sants, Flaçà, Arbeca, Corçà, i encara d’altres.
Els Màrtirs de la Pera, segons una estampa set-centista que encapçala els seus goigs. (Col. de l’autor.)
La confraria de fadrins fusters de Barcelona estava sota l’advocació dels sants Just i Sicí, que eren els fusters.
El gremi de pedraires i picapedrers de Girona els tenia per patrons, i des de temps antic que els festivava i honorava. Fins al 1890, es ballaven sardanes a la plaça del Vi, davant de la casa assenyalada amb el número 9, a la façana de la qual hi havia, encastat, un baix relleu en pedra que figurava els quatre màrtirs, davant dels quals avui cremaven llum.
Segons veu popular, el nom Sicí equival al castellà Isidro, i la catalanització Isidre és incorrecta.