DIUMENGE DE LA TRINITAT

ELS bastaixos del pes del rei, els quals s’encarregaven del transport de totes les mercaderies que arribaven a casa nostra per via marítima i que eren tractades a pes, tenien per patrona la Santíssima Trinitat i formaven una confraria que estava vinculada a l’església de Sant Francesc de la Mar. També tenien la mateixa advocació els pesadors del rei, o sigui els pesadors oficials, encarregats de pesar els articles que traginaven els bastaixos del pes del rei.

Així mateix eren devots d’aquesta advocació els teixidors de llana, que veneraven, a més, sant Sever, qui, segons la tradició, havia estat teixidor.

Els teixidors de Tortosa tenien per advocada, també, la Santíssima Trinitat.

Els terrissers de la ciutat de Mallorca tenen llurs obradors i forns establerts vora del vell convent de la Trinitat, i segurament que aquesta circumstància va motivar que posessin llur confraria sota l’advocació de la Santíssima Trinitat.

Avui, el sol, al moment de sortir, fa com tres sols ben visibles i ben determinats; simbolitzen la Santíssima Trinitat. Si no es fan visibles a simple vista, hom els pot veure a través d’un mocador de seda de color vermell posat en set dobles. També és possible veure’ls, retratats, al fons d’una greala de terrissa pintada de color verd, plena d’aigua, posada al baterell del sol naixent.

Hom invoca la Santíssima Trinitat per al guariment de l’erisipela. És molt popular una oració que diu:

L’erisipela,

o sigui el mal que sigui,

en nom de la Santíssima Trinitat,

faci la gràcia

que sigui curat aviat.

El ball de la sardana, segons una auca del segon terç del segle XIX. (Col. de l’autor.)