DIJOUS DELS COMPARES

ERA el tercer abans del diumenge fallar i el següent al dijous dels amics.

Els qui havien estat padrins durant l’any anterior obsequiaven llur companya de padrinatge amb un present que variava segons la posició dels dos padrins. Si eren gent rica i opulenta, el present havia d’ésser d’or o d’argent. Si els copadrins eren gent humil, solia consistir en robes, la qualitat i condició de les quals variava des de la seda i el domàs fins a la simple indiana, segons les possibilitats del donant.

Sembla que antigament els presents entre compares i comares eren precisament de carn del porc que feia poc que havien mort, puix que ara fa un segle, àdhuc a Barcelona, poques eren les cases que no mataven porc comprat al mercat dels porcs, si no sencer, a mitges, a terces o a quartes entre diverses famílies.

En temps més reculats, els compares també donaven quelcom a llurs fillols el dia d’avui; no a les filloles, que rebien el present per part de les padrines i el dijous següent.

A Ripoll, els fillols visitaven llurs padrins, que els donaven ous i botifarra perquè anessin a berenar a fora. Solien acompanyar-los els familiars grans.

A la Vall de Boi, als vespres, la fadrinalla s’aplegava en comú, segons costum antic. Els fadrins jugaven a cartes, cantaven i contaven rondalles i llegendes. Quan més distrets estaven, les fadrines els tiraven pel damunt borres de la filada enceses al foc de la llar, al voltant de la qual s’aplegaven. Els minyons procuraven desempallegar-se de les borres per no cremar-se, empaitaven les noies i donaven lloc a escenes pintoresques i bullicioses.