SEGON DIUMENGE

SE l’havia anomenat Diumenge dels perdons, perquè en diversos ermitatges i santuaris s’havien celebrat aplecs i funcions destinats a obtenir el perdó dels pecats que hom hagués pogut cometre dintre dels boirosos dies de les Carnestoltes. Havien estat concorreguts per veïns de diferents poblacions més o menys immediates. Fou costum que, en sortir de la funció, els fidels s’apedreguessin furiosament els uns als altres, per efecte de les rivalitats de campanar, tan freqüents entre pobles veïns. Eren diversos els aplecs de «perdons» que acabaven a pedrades.

A Barcelona, de l’església del Bonsuccés sortia la Processó de les Cinc Llagues, nom pres de la confraria que l’organitzava. Voltava pels carrers més importants del Raval.

Antigament s’havia representat el misteri del Sacrifici d’Abraham com un ensenyament per al poble i per induir-lo al sacrifici, purificador de la culpa del nostre pare Adam, la taca de la qual ens havia fet impurs a tots.