DIVENDRES DELS DOLORS

A Barcelona s’havia celebrat una fira a la plaça i al carrer del Bonsuccés. Hi havia moltes parades de torrons de Quaresma, fets amb avellanes i sucre, anomenats també de crocant. Era visitada per les Doloretes; si eren petites, hom les obsequiava amb torrons, i si eren grans, eren elles les que en compraven per donar-ne als familiars i amics. Aquesta llaminadura quaresmal constituïa com una clariana bucòlica dins de la rigorosa austeritat d’aquells temps.

Els antics garbelladors, precursors dels granaires d’avui, invocaven com a patrona la Mare de Déu dels Dolors, a la qual dedicaven una festa molt solemne i molt lluïda, car aquest gremi era tingut per un dels més benestants i acomodats de la ciutat. En temps de la institució de la processó dels Dolors que sortia el diumenge de Rams, aquest gremi ja havia perdut tota la importància. Si no s’hagués esdevingut així, segurament que hauria estat el que hauria portat el pes de l’organització.

La Confraria dels Dolors, de Besalú, celebrava una funció molt solemne, que gaudia de fama per tota la rodalia. A tots els fidels que hi concorrien els donaven un panet, al qual eren atribuïdes grans virtuts de diferents ordres. Durant l’any, els confrares de les ànimes feien una capta de blat, que, convertit en panets, repartien en la festa d’avui. Els qui rebien el panet havien de dir una oració per les animetes dels familiars difunts dels qui havien donat el blat. Acudia a aquesta festa gent de les contrades properes i àdhuc de llocs ben allunyats de Besalú; això motivava que s’hi aplegués una gran multitud i que hom qualifiqués aquesta festa d’aplec del pa i l’empenta.

La mateixa vila havia organitzat també una solemne processó, a càrrec de la Confraria dels Dolors. Hi anaven un grup d’armats, una figuració dels dotze Apòstols i una altra de Jesús amb la creu al coll. Els seguia una bella imatge de la Mare de Déu dels Dolors, portada sota tàlem. Aquesta processó era molt notable i una de les més importants de la rodalia; gaudia de gran popularitat.

A Mieres se celebrava una altra processó, que havia gaudit igualment de molta popularitat, perquè durant el seu curs es representaven alguns passatges de la Passió amb diàlegs i parlaments. Es llegia la sentència de Jesús, acte que constituïa l’escena més culminant i feia espurnejar els ulls de les gents senzilles, especialment de les dones. Es lliurava la creu al Messias i se li feia passejar pels carrers de la població; durant el curs, es trobava amb la Verònica, i amb la Mare de Déu, que cercava el seu Fill tota desesperada.

Sol fer-se, a Mallorca, la primera comunió dels infants. En alguns llocs, el sacerdot els dóna, un cop han combregat, una mena d’ensaïmada rodona, amb un forat al mig, que la mainada es penja al braç dret, en tornar a casa. Durant aquest dia, la mainada es dedica a anar a demanar perdó, costum que consisteix a visitar les cases dels parents, amics i coneguts, demanant perdó dels greuges que hom els hagi pogut fer. Els visitats solen donar-li algunes monedes i bons consells.

Els conreadors d’olives del Pla d’Urgell, la gent que es dedica a collir-ne, els trulladors i moliners d’oli i, en general, tots els que intervenen en la producció oliera, s’encomanen a la Mare de Déu dels Dolors, la qual tenen per patrona. El mateix cal dir dels mariners i els pescadors tortosins, que també la tenien per patrona, a més de tenir com a patró sant Pere. Els pescadors adoraven així mateix una imatge del Sant Crist que, segons tradició, havien pescat en aigües del riu Ebre mentre pujava miraculosament riu amunt i, per tant, contracorrent.

El dia d’ahir, a Granollers, té lloc el Mercat del Ram. És considerat com el millor; un dels més grans i concorreguts, perquè correspon al començament de la temporada estival. La gent hi compra els rams de llorer destinats a ésser beneïts el dia d’avui, i d’aquesta circumstància pren nom el mercat. Tots els carros, en tornar cap als pobles llurs, duen penjats al darrera els grans rams adquirits.

Les dones que estan gràvides dediquen unes oracions especials a la Mare de Déu dels Dolors durant set divendres seguits per tal que els doni un pari ben feliç i una hora ben petita. S’hi encomanen amb preferència les embarassades que estan avançades.