DIJOUS DE LES COMARES

ERA l’immediat a l’anterior. Les comares o copadrines corresponien els presents rebuts amb altres de menys categoria. Els més rics consistien en teles i sedes; els humils, en fruites o llepolies de pastisseria casolana, elaborades per elles mateixes, que solien enviar al qui havia estat padrí amb elles, posades a dins d’una graciosa cistelleta. També havien fet presents a llurs filloles, no als fillols.

Aquests gestos de gentilesa comportaven un sentit amorós i eren més freqüents, més delicats i més primmirats entre padrins fadrins que entre gent casada. Semblaven comportar quelcom del sentit amorós que informava el caient general de les Carnestoltes, força més abans que ara.

Antigament a Barcelona, les fadrines casadores que no tenien promès i que els era agradós de festejar, s’aplegaven en grans reunions d’amigues i conegudes per tal de casamentar. Escrivien el nom de cada una d’elles damunt d’un paperet, i feien altres tants paperets amb els noms dels fadrins pels quals sentien simpatia o afecte. Cargolaven ben bé els paperets i els posaven dins de dos tupins, un amb els que portaven escrits els noms d’elles i l’altre amb els dels minyons. Alternadament, treien un paperet de cada tupí i així formaven parelles. Procuraven fer saber al fadrí quina donzella li havia tocat en sort. Aquest entreteniment donava origen a amistats i relacions de les quals a voltes es derivaven festeigs i casaments.

A Ripoll, les filloles anaven a visitar i saludar llurs padrines, que els donaven ous i botifarra perquè anessin a berenar. Hi anaven a fora amb els familiars grans.