US ODIO

L’OMBRA D’ALLÒ QUE VA PASSAR a casa del G va quedar per sempre més en el nostre record. Després, com més hi pensava, menys ho entenia. El comportament que va tenir el G en aquells moments semblava més el d’un covard acollonit que el d’un jove de sang calenta i encara més tenint en compte que escoltava rock i presumia de tenir ànima punk. Aquella actitud, simplement, anava totalment en contra de les seves pretensions.

Em vaig tornar a tenyir el cabell, aquest cop de color vermell. El G em va acompanyar a Wudaokou a la perruqueria. De fet, en principi tenia previst tenyir-me’l d’un color clar, però el perruquer em va suggerir que me l’aclarís de vermell, perquè ens va explicar que feia uns dies ho havia fet amb els cabells d’un noi i li havia quedat molt bé. Vaig dir que d’acord, que jo també m’ho faria, per provar. El resultat va ser satisfactori. Estava molt contenta amb els meus cabells tintats de nou, ja que el vermell em quedava molt bé a la cara i també és el color que m’agrada més.

Vam tornar a anar a casa del G a dormir. Cada cop que anàvem a veure una actuació de rock, la marxa durava fins molt tard i, a part de casa seva, no teníem enlloc més on anar. Eren les quatre de la matinada, ja ens havíem vestit i estàvem preparats per marxar. A l’habitació de la Xu Juan i del Yang Haitao no semblava que hi hagués cap mena de moviment.

—GGG, vineee un momeeent.

Vam sentir un crit que s’allargava. La veu aterridora d’una dona. El G de seguida va abaixar el cap, ens vam mirar als ulls i sense dir ni piu va sortir a fora de l’habitació. Després d’això es va fer el silenci total. Més o menys al cap de mig minut, va tornar a entrar acompanyat de la seva mare. Me’ls vaig mirar tots dos.

Quan la Xu Juan va veure els meus cabells vermells va quedar esgarrifada.

—¿Què significa, això? —va preguntar primer al G, sense mirar-me.

Ell no va dir res i va abaixar el cap amb cara de culpable. En veure’l amb aquella actitud, em vaig posar feta una fúria.

—Anàvem… anàvem a assajar —va murmurar el G.

—Calla! —vaig cridar al G—. Us mataré! Us odio! —vaig dir mirant aquella dona i carrisquejant de dents. Va quedar petrificada, com si li hagués passat un corrent elèctric.

—¿Per què ens odies?

—Ja ho saps ben bé prou, tu —vaig dir cridant. A la seva cara va aparèixer una expressió complexa. Com si jo hagués desbaratat alguna cosa.

—Xu Juan, vine, vine.

Durant l’estona que la Xu Juan i jo parlàvem, el pare del G va estar demanant a la seva dona que hi anés, però la Xu Juan no li feia cas, volia mantenir el tipus i preservar la seva posició com a mestressa de la casa.

—Vinga, marxeu. —El Yang Haitao va venir i ens va fer un gest amb la mà.

—Hmm. Riu bé qui riu darrer! —Vaig deixar caure aquesta frase quan passava pel costat de la Xu Juan i del Yang Haitao. Vaig tombar el cap i els vaig dirigir una mirada.

El vent de la matinada era gelat. Anava caminant i insultant-la alhora:

—Filla de puta! Filla de puta!

El G, a un costat, estava en silenci, sense dir res. Els primers raigs del matí van il·luminar la meva cabellera vermella, i em van fer sentir una mica de consol i que tenia una força extraordinària.

Vam anar caminant fins a la parada. Ell em va dir que esperéssim l’autobús. De fet, però, no tenia gaires ganes d’agafar l’autobús perquè en realitat estava molt enfadada. Em semblava estranya i no entenia l’actitud del G de fer concessions per evitar mals majors i la seva indiferència. Vaig agafar el tabac i li vaig preguntar:

—¿Vols fumar?

Va agafar una cigarreta i la va encendre. El G em va confessar:

—No m’havia imaginat que us enfrontaríeu.

—Hi ha tantes coses que no t’has imaginat —li vaig dir amb un somriure fred.