PRÒLEG

La nina de Pequín és la meva primera novel·la, la vaig escriure fa tres anys, quan en tenia disset. Llavors ja vaig saber que a les seves pàgines deixava constància de la meva joventut i la de la meva generació; amb el pas dels anys l’obra revelaria l’autèntica importància i el valor que té. M’agradaria molt que els lectors d’aquesta novel·la sentissin la meva joventut, alegre de cara enfora i trista per dins.

El que no m’havia ni passat pel cap és que la publicació de La nina de Pequín pogués ser una cosa tan difícil. Durant més d’un any, el manuscrit va recórrer més de deu editorials i l’única resposta que en rebia és que no es podia publicar. Això em va sumir en la misèria; vaig arribar a creure que mai veuria la llum, era possible que ningú arribés a llegir mai la meva joventut? En aquell moment, el meu bon amic Shen Haopo, editor de La nina de Pequín, va ser el meu consol constant, fins i tot em va animar a escriure poemes. Com que a casa no tenia accés a Internet, caminava durant vint minuts per arribar a un cibercafè; escriure poemes es va convertir en un nou costum, i em va ajudar a passar l’etapa dolorosa i confusa prèvia a la publicació de la novel·la.

Quan finalment em van informar de l’aparició a les llibreries de La nina de Pequín, estava a punt de fer dinou anys. Em vaig entusiasmar, i aquest sentiment em va obrir els ulls, em va fer veure amb claredat moltes coses i madurar d’un dia per l’altre.

Durant aquest llarg any transcorregut des de la publicació de La nina de Pequín, he experimentat diverses sensacions noves; he rebut les crítiques i els compliments dels lectors. La publicació del meu llibre ha provocat un gran enrenou.

M’han escrit moltíssims joves xinesos per dir-me que han llegit La nina de Pequín i que és el millor que els ha passat a la vida. Afirmen que el llibre descriu els seus sentiments i la mateixa crueltat de la seva joventut. Tots sentim una fúria sense límits, mai transigirem; els joves lluiten confosos en la foscor i no encaixen en la societat, ni en la família ni en l’escola. La joventut és un període dolorós i real al qual la nova generació de joves xinesos atorga una característica especial.

Els meus simpàtics lectors s’han convertit en autèntics amics i en font d’inspiració, els agraeixo que hagin llegit aquest llibre. No importa si connectem o no, el simple fet d’haver-se interessat pels meus textos m’omple de felicitat i satisfacció. Al cap i a la fi, així és com es deuen sentir tots els autors, mo?

El Pequín actual no se sembla gens al Pequín de la meva infància. La capital ha evolucionat i s’ha convertit en una ciutat moderna i cosmopolita. Cada vegada és més elevat el nombre d’estrangers que visiten la Xina, la mentalitat dels xinesos cada cop és més lliure i oberta; vivim en una època plural. Des d’aquí vull animar a tothom a pensar de manera diferent, necessitem personalitats fortes, no caràcters idèntics. Tot i així, cal dir que precisament aquest és el motiu que molta gent no entengui ni estigui d’acord amb el contingut de La nina de Pequín. Uns mesos després de publicar-se, el llibre va ser prohibit; això em va deixar sense esma, era la meva primera novel·la i hi havia dipositat totes les meves esperances i somnis, la prohibició em va deixar molt dolguda i em va fer reflexionar.

Malgrat tot, La nina de Pequín ja ha causat una profunda impressió en la joventut, la seva influència s’estendrà per tots els països on se’n publiqui la traducció i en el futur demostrarà que té un valor encara més gran. Desitjo que els joves del món sencer i les persones que han estat joves puguin llegir aquest llibre. Encara que el que descric en aquestes pàgines sigui la joventut d’una xinesa, la joventut universal té la mateixa característica especial. Sobretot, el que vull és ser la vostra amiga.

Ara ja tinc vint anys i continuo escrivint novel·les i poemes. A tots ens arriba el dia que deixem de ser joves, però la joventut que està escrita existirà per sempre més. Que no deixem mai de celebrar els èxits!

He d’expressar el meu agraïment més sincer al meu bon amic Slien Ilaopo i a l’editorial Yuanfangde la Xina; ells van aconseguir la nina de Pequín veies la llum.

També he d’expressar el meu agraïment a l’agència literària de Bàrbara J. Zitwer i a Edmund Cheung de Hong Kong, que ha difós la meva obra per tot el món de forma apassionada. Gràcies als traductors de La nina de Pequín de cada país. Els lectors d’aquesta novel·la us agrairan els vostres esforços. Finalment, gràcies a tots els meus lectors, als meus pares, als meus familiars i a tots els meus amics. I ara, relaxeu-vos i obriu el llibre per la primera pàgina, La nina de Pequín s’adreça a vosaltres…

CHUN SUE

12 de juliol de 2003, Pequín