UNA BREU PRESENTACIÓ I UNA MICA D’AMOR
AQUESTA PRESENTACIÓ ÉS PER ajudar-te a entendre millor aquest llibre. A continuació trobaràs una relació dels personatges, no m’enrotllaré gaire.
1. El meu nom. Em dic Lin Jiafu. En tinc un altre, que és Chun Sue. Lin Jiafu és el meu nom acadèmic, és a dir, el nom que faig servir a l’escola. A part, jo mateixa em vaig buscar el nom de Chun Sue, que és el que fan servir la majoria dels meus amics. M’animo molt cada vegada que el sento. M’agrada aquest nom. Aquests són, doncs, els meus noms.
2. L’Escola XXX Oest (una escola odiosa, les regles són: només es permet obeir, no es permet explicar).
3. Xie Sini (una companya de la meva classe, la meva millor amiga).
4. La música rock, el punk (la música que m’agrada).
5. B5, A26. Això són dos psicopedagogs de la Universitat de Magisteri de Pequín que vaig conèixer quan feia tercer de la secundària obligatòria. Quan els vaig conèixer justament era l’estació en què el vent bufa fort a Pequín, com si fos primavera.
6. La tutora de la meva classe, la professora Wang; la responsable de curs, la tutora Li; l’encarregat de primer cicle, el «Gran Panxut Wang».
7. Els poemes. N’hi ha que els he escrit jo, n’hi ha que els han escrit amics meus. M’encanta la poesia, és molt bonica.
8. Alguns nois que m’han agradat.
9. El Guo Dong (un amic meu periodista). M’agrada l’opinió que va donar sobre «la mort» en un article seu.
10. Kaifeng. L’aire, la temperatura, els llums vermells dels avions i la gent d’allà (aquell sentiment romàntic). 11. El Mai Kaishui, el llibreter de Fangzhou. La llibreria Fangzhou havia estat el paradís dels artistes joves.
12. La Mary i el Ziyu.
13. Món musical, Temps punk i Música popular. Pot ser que també surti M’encanta el Rock.
14. La Universitat de Pequín i les meves il·lusions al seu voltant.
15. La Cui Xiaodi, la Wang Yan, la Chen Xu i la Du Yuan (companyes de classe del grup 6 de primer de batxillerat).
16. El Li Qi i el Zhao Ping. Persones que he estimat i he odiat profundament. Són els protagonistes de la primera meitat d’aquest llibre.
17. Xidan. M’agrada Xidan al capvespre. En aquella època era embriagador, amb les seves nits tendres. Hi ha molta gent, nois i noies a la moda, gent jove. A molts els agrada passejar pels sis pisos del centre comercial Huawei. A l’aire hi flota l’olor del materialisme.
18. Els Pan Gu (un bon grup de música que ha escrit unes quantes lletres força bones).
19. El G i el T, dos nois que vaig estimar. Els protagonistes de la segona meitat d’aquest llibre.
20. Janne, un noi finlandès a qui agrada la música rock. Alt, polit i guapo. Em va dir quan estava tota plorosa: «He perdut la meva nena».
21. El Zhang Dongxu (un amic que va escriure el llibre Sóc un àngel, creu-me, un noi a qui agrada fer grafits).
22. El Vidre (el qui havia estat bateria nostre).
23. Cabells tenyits. M’agrada canviar amb freqüència el color dels meus cabells. Tot i que els meus pares hi estan en contra, passo d’ells i me’ls tenyeixo sovint.
24. Els Grans Magatzems Parkson i les visites que hi faig sovint (els Parkson de sempre).
25. El Cui Chenshui, la Lu Yisi, el LULU i d’altres persones.
26. Wudaokou (un lloc collonut, a prop d’aquella zona hi ha un grapat d’universitats).
27. El Peng Hongwu (un crític musical que no conec, però n’he llegit articles que ha escrit i no estan gens malament, m’agraden). 28. Uns quants poetes, uns quants músics i uns quants editors. Tots ells, sense voler-ho, van irrompre i canviar una part del meu pensament i de la meva vida. Encara són vius.
29. Les regles de l’estudi. L’Escola XXX Oest tenia un llibret blanc anomenat Ordenances per Guiar l’Educació dels Estudiants a l’Escola de Formació Professional X Oest de Pequín. Durant tot el primer semestre després de començar les classes les memoritzàvem cada dia. Allò era una educació fastigosa. Recordo que tot just començar les classes de primer de batxillerat vaig haver d’aprendre’m de memòria, a més a més, els requisits de l’especialitat de relacions públiques i secretariat:
«Observar la disciplina i guardar els secrets; tenir una actitud en el treball bona i activa; tractar els altres amb un somriure; oferir una imatge digna i moderada; mostrar-se elegant i equilibrat».
Hi havia dos articles més, però passo. Això em desperta molts records de l’Escola XXX Oest.
30. El Lan Cao, que és, de fet, PA26. M’agrada anomenar-lo així. A ell pertanyen els meus primers records.