Notes

^[1] Els protagonistes d’aquesta novel·la són avui coneguts com a «càtars» (del grec katharós, «pur», o potser de l’alemany ketzer, «gat», o del francès catier, «animal relacionat amb allò diabòlic»), però, entre ells, mai no es van dir així. El mot va ser emprat per alguns dels seus adversaris per infamar-los. Els protagonistes d’aquesta novel·la van ser cristians crítics amb el clergat i el dogma catòlic romà, i per això es van autoanomenar «cristians», «bons cristians», «creients», «bons creients», «bons homes» i «bones dones», «homes sants», «bones barbes» —perquè se les deixaven créixer en els primers temps—, «seguidors del Bé», «coneixedors del Bé», «teixidors» —perquè era un ofici freqüent en ells—, i així els identifico. Se’ls va conèixer també com a «albigesos» —per la ciutat d’Albi, en la qual molts van ser massacrats al començament de la Croada contra la seva heretgia—, o «secta maniquea», per creure en la pugna entre el poder del Mal (Déu bíblic) i el poder del Bé (Déu vertader). (N. de l’A.) [Torna]

^[2] L’ofici de paraire consisteix a esquilar i preparar la llana —rentar-la, perxar-la, cardar-la…— que després es teixirà, i, des del segle XIII al XX, fou molt corrent a Morella i al seu voltant, sobretot a Catí. (N. de l’A.) [Torna]

^[3] Una dieta equivalia a uns cinquanta quilòmetres. Era la distància que en Pere Mauri era capaç de fer en un dia. (N. de l’A.) [Torna]