«La classe política, voltada pels populismes, observa el fenomen de la immigració amb una mirada molt electoral. No veu tant els éssers humans que volen venir o poden arribar sinó els vots que poden marxar. Perquè és un fenomen global, però es gestiona a escala nacional i aquí és on es troben dificultats de tota mena. Cada país europeu és un estruç que fica el cap al fons de la seva pròpia urna. […] Europa té capacitat si actua de comú acord per fer front a aquests fluxos, però ha de ser de manera conjunta. La partitura de la immigració és una partitura per a cor, no per a solistes ni per a duos ni trios. Tanmateix, els cors són molt difícils de formar».

Iñaki Gabilondo, periodista.