Creix un 40% el nombre de fugits de zones de conflicte atesos per Càritas a Barcelona
Càritas va registrar el 2018 un augment de les persones ateses l’any passat, que van arribar a 28.080 (l’1% més que el 2017), mentre que les llars a les quals es va prestar ajuda es van incrementar el 9%, fins als 13.225. La distància de percentatges s’explica pel fet que van augmentar les persones vulnerables que viuen soles. Però la sortida de la crisi no l’estan notant les persones d’origen estranger, especialment les que provenen de països en conflicte de l’Amèrica Llatina, que van augmentar el 40% l’any passat. «Ens ha sorprès aquest augment, que ja es va iniciar el 2017 i ens preocupa especialment com es comportarà en el futur», va declarar Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, el juny del 2019.
El 66% de les persones que van requerir l’ajuda de l’entitat religiosa i social són d’origen no comunitari, especialment del Marroc, encara que l’última dècada han crescut exponencialment els procedents de països llatins com Hondures, Colòmbia o Veneçuela, segons la memòria corresponent al 2018 de Càritas Diocesana de Barcelona, que inclou la capital catalana, bona part de la comarca del Maresme i quatre municipis metropolitans com Esplugues, l’Hospitalet, Sant Joan Despí i Cornellà. Altres aspectes que defineixen el perfil més habitual de la persona atesa per Càritas és una dona (57% dels casos), adulta (51%), que viu sola (45%) i no té feina (78%).
També és rellevant el percentatge de llars ateses per Càritas en què hi ha algun menor: el 39%. L’entitat posa el focus especialment en aquestes situacions, ja que els menors que viuen en un entorn vulnerable tenen una probabilitat més alta de repetir la situació de pobresa quan arribin a l’edat adulta. «L’ascensor social no està funcionant», va denunciar Busquets.
Segons Càritas, la pobresa és actualment més intensa (perquè dura més temps), més extensa (perquè arriba a més capes de la població) i més profunda (perquè hi ha més elements que dificulten la recuperació). Una de les causes és la precarietat laboral, ja que creixen els treballadors amb un sou que no és suficient per subsistir. Un altre problema és l’habitatge. El 60% de persones ateses el 2018 vivien en «llars no dignes» com relloguers, ocupacions o d’acollida, un percentatge que es va disparar respecte al 41% registrat tres anys abans.