«“Ells” poden ser culpats per totes les ofenses, incerteses i desorientacions que tants de nosaltres sentim després de quaranta anys dels trastorns més sobtats i profunds de la vida humana que consten a la història. I qui són “ells”? Evidentment, i gairebé per definició, aquells que “no som nosaltres” —els estrangers que, a causa de la seva condició mateixa d’estranys, són enemics […]. Si els estrangers, amb els seus trucs fraudulents, no existissin, seria necessari inventar-los. Però a la fi del nostre mil·lenni, rarament han de ser inventats: estan presents a tot arreu i són identificables a les nostres ciutats, com a perill públic i com a agents contaminants; estan presents a tot arreu, més enllà de les nostres fronteres i del nostre control, però odiant-nos i conspirant contra nosaltres».

Eric Hobsbawm, historiador britànic,
en la 13a edició del seu clàssic
Nacions i nacionalismes des del 1780