Increment extraordinari d’entrades d’immigrants a Espanya amb barques i saltant les tanques de Ceuta i Melilla
Malgrat l’augment substancial de la migració que arriba per vies regulars —com la que entra amb un visat de turista, encara que una part es converteixi després en irregular—, el focus dels mitjans de comunicació està posat en el flux molt menor d’immigrants que arriben de manera irregular a través de la Mediterrània o saltant les tanques de Ceuta i Melilla, un flux que ha tingut conseqüències importants en la política interna espanyola.
Un informe del Reial Institut Elcano publicat el març del 2018 sosté que l’anomenada ruta occidental de la Mediterrània, la que es dirigeix a Espanya, s’ha convertit en el principal canal d’entrada a la Unió Europea de migració irregular detectada a la frontera. Les xifres del 2018 (65.000 arribats per mar o a través de Ceuta i Melilla) són les més altes de la història contemporània d’Espanya, molt superiors a les que van causar l’anterior pic en el volum d’entrada irregular en els anys 2005 i 2006. A escala europea, aquesta arribada de 65.000 persones en un any és una xifra petita quan es compara amb els fluxos d’entrada irregular a Grècia o Itàlia en anys anteriors (de 2015 a 2017), «però això no disminueix l’alarma que provoca tant a Espanya com a la UE», afirma l’autora de l’informe, Carmen González Enríquez.
L’augment de les arribades a Espanya no és conseqüència del tancament de la via líbia cap a Itàlia. Els orígens nacionals dels immigrants són diferents, amb predomini en el cas espanyol dels provinents del Magrib i especialment del Marroc. La causa d’aquest augment d’arribades des del Marroc, afegeix Carmen González Enríquez, sembla el resultat de diversos elements: l’anunci recent de la reimplantació del servei militar obligatori, la forta sequera del 2017, la repressió de les protestes a la zona del Rif i la frustració creixent de les expectatives de la gent jove. D’altra banda, assenyala el document de l’Institut Elcano, el fet que una gran part de la immigració irregular arribada per mar sigui procedent del Marroc i Algèria facilita la gestió d’Espanya gràcies als acords de devolució amb els dos països, encara que no sempre funcionin perfectament. No passa el mateix amb els que procedeixen de països subsaharians, davant dels quals Espanya es troba amb el mateix problema que frena el control dels fluxos migratoris a tot Europa: l’escassetat d’acords de readmissió amb els seus països d’origen.