Més de la meitat dels habitants dels barris del Raval i el Gòtic de Barcelona són immigrants

La presència de residents estrangers a Barcelona és força desigual entre els districtes i barris. Mentre al Raval i al Gòtic la densitat supera el 50% d’immigrants, en altres zones de la ciutat no arriba al 10%, com ara les Tres Torres (9,6%), al benestant districte de Sarrià-Sant Gervasi; la Font d’en Fargues (7%) i la Vall d’Hebron (9%) —tots dos al districte d’Horta-Guinardó— i a tres zones modestes de Nou Barris: Can Peguera (9%), la Guineueta (8%) i Canyelles, que no arriba al 5%.

A més dels barris del Raval i el Gòtic, les demarcacions de la capital catalana amb més del 25% de residents forans són la Barceloneta (36%), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (43%) i el Poble-sec-Parc de Montjuïc (31%), segons es desprèn del padró municipal d’habitants de l’Ajuntament de Barcelona del 2018.

Sis de cada deu estrangers viuen en quatre districtes: l’Eixample (el més poblat de la ciutat), Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc. En xifres absolutes, els barris on viuen més immigrants són el Raval (23.810), el Poble-sec - Parc de Montjuïc (12.422), la Nova Esquerra de l’Eixample (10.848), la Sagrada Família (10.539) i la Vila de Gràcia (10.402). La resta dels setanta-tres barris de la ciutat són habitats per menys de 9.000 residents estrangers.

En gran part d’aquests barris, la comunitat estrangera més nombrosa és la italiana, tret, per exemple, del Raval i el Poble-sec, on és superada per la pakistanesa (més de 4.500 i 1.600 persones, respectivament), i del Fort Pienc i Sants Badal, on els xinesos superen els 1.300 i els 300 empadronats.

Als barris de rendes més altes de la ciutat, les comunitats més nombroses, a més de la italiana, són les dels Estats Units, França, Alemanya, el Regne Unit i el Japó, compostes probablement i en part per executius de multinacionals d’aquests països i les seves famílies.