El 73% dels estrangers que viuen legalment a Espanya no tenen dret de vot

Els ciutadans estrangers amb residència legal a Espanya no poden participar en les eleccions a les Corts Generals ni a les autonòmiques. La Constitució reserva aquest dret als que compten amb la nacionalitat espanyola. La norma és diferent per a les eleccions al Parlament Europeu, en què poden votar nacionals dels països de la Unió Europea residents en territori espanyol, i en les municipals. No obstant això, també en els comicis locals la legislació estableix una primera condició: només hi poden participar els immigrants procedents dels altres vint-i-set països comunitaris i de tercers estats que hagin signat amb Espanya un acord recíproc. És a dir, aquells països també permeten votar a ciutadans espanyols si compleixen amb el que estableix el conveni.

Espanya compta amb dotze acords d’aquest tipus, la majoria amb els Estats llatinoamericans. Així, en els comicis locals hi poden votar nacionals de Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, l’Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai, el Perú i Trinitat i Tobago. Ho poden fer, a més, des de fa menys d’una dècada. El gruix de tractats es va subscriure abans de les eleccions locals del 2011, durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

D’aquesta manera, tot i que s’obre la porta a la participació política de nacionalitats amb un important nombre de residents, com Romania, l’Equador o Colòmbia, en queden fora algunes de les principals comunitats d’immigrants que viuen a Espanya, com la xinesa o la marroquina, que juntes sumen més de 740.000 habitants més grans de divuit anys.

A finals del 2018, vivien de forma regular a Espanya al voltant de 4,7 milions d’estrangers més grans de divuit anys, segons el Ministeri de Treball. Prop del 27%, una mica més d’1.263.000 persones, complia els requisits per poder votar a les municipals del 2019. És a dir, el 73% no tenia dret a vot. Entre les persones que sí que estaven convocades a les urnes, la gran majoria procedia d’altres països de la UE. No obstant això, el nombre final de votants immigrants va ser menor perquè abans havien d’apuntar-se en el cens electoral. En total, hi figuraven 466.181 estrangers per a les eleccions municipals, el 10% de la població immigrant total, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Només 16.648 eren extracomunitaris dels dotze estats amb acord.