Fort augment a Barcelona d’immigrants de Síria, Turquia, Ucraïna, Rússia, Veneçuela, Hondures, els països bàltics i Vietnam des del 2009

Els països que pateixen guerres o crisis econòmiques greus expulsen els seus habitants. I l’evolució dels fluxos migratoris de cada estat reflecteix els canvis de conjuntura política i econòmica en els llocs de destinació. Les guerres d’Ucraïna i Síria, la greu crisi econòmica de Veneçuela i el clima d’extrema violència a Hondures s’han notat a Barcelona, on als darrers nou anys s’ha registrat un fort augment del nombre de ciutadans d’aquests països, així com de procedents dels tres països bàltics i de Vietnam. En canvi, entre el 2009 i el 2018, va disminuir significativament el nombre de residents de passaport africà i va caure el nombre d’equatorians (-65%), uruguaians (-48%), peruans (-42%) i argentins (-31%).

La població estrangera que proporcionalment s’ha incrementat més en els últims dos lustres ha estat la vietnamita: el 421%. S’ha de precisar, però, que la població absoluta el 2009 era de només 34 persones. La població xinesa, per exemple, ha crescut proporcionalment menys (46%) durant aquest període, però en l’actualitat ja voregen els 21.000 residents a Barcelona, on constitueixen la segona colònia més nombrosa, darrere de la italiana.

Turquia (194%), Estònia (169%), Hondures (164%), Letònia (153%), Síria (120%), Nicaragua (105%), Veneçuela (93%), Corea del Sud (93%) Rússia (85%), Ucraïna (74%) i Bielorússia (74%) són els països que mostren un augment proporcional més gran en el període esmentat. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que, en xifres absolutes, els increments més alts han estat els dels migrants procedents de Veneçuela (7.936 l’any 2018), Rússia (7.234) i Ucraïna (4.768). Tot i la tràgica magnitud de l’èxode sirià, a Barcelona, per exemple, només hi ha 681 sirians empadronats, gairebé la meitat dels 1.281 turcs residents a la ciutat.