«El treballador emigrant porta amb ell la seva pròpia decisió, els aliments que li van preparar a casa i que menjarà al llarg dels dies que dura el viatge, el seu orgull, les fotografies que guarda a les butxaques, els seus paquets i la seva maleta […]. Els treballadors emigrants que viuen a la metròpolis tenen el costum d’acudir a l’estació central de ferrocarril. Per conversar en grups, veure arribar els trens, rebre notícies de primera mà del seu país, imaginar per endavant el dia que emprendran el viatge de tornada. En la seva imaginació, tot treballador emigrant se sent de pas. Recorda el seu passat; imagina el seu futur: els seus objectius i els seus records fan que els seus pensaments es converteixin en el tren que circula entre tots dos».

John Berger, assagista, i Jean Mohr,
fotoperiodista, a Un setè home (1975)