«En un món globalitzat, el moviment de les persones no és una anomalia tolerada excepcionalment; és un procés normal que s’integra en les estructures socioeconòmiques i en les vides i identitats dels immigrants transnacionals. Hi ha una àmplia evidència que el patró clàssic de migracions cap a assentaments permanents no es pot aplicar a tots els casos contemporanis de moviment humà, per la qual cosa la política ha de tenir en compte les noves formes de circulació. Això no només és més respectuós amb les aspiracions de moure’s de moltes persones sinó que també farà més fàcil el retorn i uns percentatges menors d’assentaments permanents».

Antoine Pécoud, antropòleg social francès,
i Paul Guchteneire, epidemiòleg i
exresponsable de la Secció de Migracions
Internacionals de la Unesco, a Migració sense
fronteres: una investigació del moviment
lliure de les persones (2005)