Més de 70 milions de persones han estat forçades a desplaçar-se, en l’èxode més gran de la història

L’agudització dels conflictes a Síria, el Sudan del Sud, la República Centreafricana, l’Afganistan o la República Democràtica del Congo; la repressió contra la minoria rohingya a Myanmar; la interminable diàspora del poble palestí, agreujada per la creixent espiral de violència, i la situació a Colòmbia i Veneçuela expliquen un èxode que no para de créixer.

A mitjan any 2017 ja hi havia més de 70 milions de persones desplaçades de manera forçosa al món, un de cada cent habitants del planeta. Això va suposar un augment del 9% (1,9 milions de persones refugiades i 4,6 milions de desplaçades internes) durant el primer semestre del 2017 respecte de l’any anterior. A finals del 2016, 65,6 milions de persones havien hagut d’abandonar casa seva a causa de la persecució, els conflictes, la violència o les violacions dels drets humans. D’elles, 22,5 milions eren refugiats, 40,3 milions eren desplaçats dins de les fronteres del seu país i 2,8 milions eren sol·licitants de protecció internacional, segons les últimes dades de l’Agència per als Refugiats de les Nacions Unides (ACNUR), publicades el juny del 2019.

Una part significativa de les persones refugiades veuen Europa com un lloc on trobar protecció i seguretat per intentar reconstruir les seves vides. No obstant això, la progressiva impermeabilització de les fronteres i l’aposta per mesures cada vegada més contundents d’externalització del control de les migracions han convertit la travessia del Mediterrani en la més perillosa del planeta, segons denuncia en el seu informe del 2018 la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Entre el 2013 i el 2019, més de 15.000 persones van perdre la vida al Mediterrani quan navegaven cap a les costes europees, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).