[T]

TEXERO, Manuel

BARCELONA

Impremta que treballa ja al segle XVIII a la rambla de Santa Mònica al davant de l’església. Els primers anys del XIX (entre 1806 i 1810) és al carrer de Sant Pere més baix, i el 1807 obre una llibreria al carrer de Portaferrissa, on a partir de 1817 traslladarà també la impremta de la plaça de l’Oli, segons les referències d’Elias.

No imprimeix un únic tipus de llibre, i el seu catàleg és temàticament molt variat. El 1800, per exemple, publica un Edicto general comprehensivo de todas las reales provisiones, órdenes, edictos, instrucciones y providencias generales que se dieron en este Principado de Cataluña para preservarle y resguardarle de la peste ó contagio que en los años de 1720 y 21 afligía á la Provenza en un volum de gairebé 300 pàgines, però també un Extracto de una memoria sobre el tinte y comercio del algodón hilado roxo ó encarnado de Grecia por el ciud. Félix; traducido por Francisco Pla, o el llibre del marquès d’Alòs Instrucción militar que Antonio Alós y de Rius, Marqués de Alós Capitán General del Exército y Reyno de Mallorca […] escriuió en dicha isla y dirigió con carta de XIV de diciembre de MDCCLXVII á sus tres hijos, obres de literatura, sense prescindir dels inevitables llibres religiosos Devota trecena o exercicio de los trece viernes, a imitación del que en reverencia de Jesu-Christo Crucificado y de sus doce Apóstoles instituyó y propagó el glorioso San Francisco de Paula del orden de Mínimos, dispuesto nuevamente por un hijo suyo para consuelo de sus Devotos que va publicar el 1807 i el 1815. Ramon Pujadas La Madre más afligida y dolorosa y la madre mas dichosa y gloriosa santa Mónica sermón que el día iv de mayo del año MDCCCIV predicó en el religiosísimo Convento de Padres Agustinos Descalzos de Barcelona fray Raymundo Pujadas, 1804. Sovint els llibres apareixen sense data.

El 1805 publica un llibre de cuina bilingüe català castellà: Nuevo manual de guisar con toda perfección, ó, Método de comer bien con poco dinero = Nou manual de cuinar al tota perfecció, ó, Metodo [sic] de menjar be ab pochs diners, escrito en las dos lenguas catalana y castellana por P.M.T.I., i l’any següent, el 1806, va publicar Segundo año del Real Estudio de Medicina Clínica de Barcelona de Francesc Salvà i Campillo, i també Tratados sobre la física del clero y otros puntos útiles y provechosos de las ciencias naturales impresos en el memorial literario de Madrid de 1787, 1789, 1790 y 1793 de Pedro Díaz de Valdés, però reimprès, en aquesta ocasió, amb «un discurso sobre la historia natural con respecto á Cataluña…». A l’abril de 1813 publica a Barcelona Miscelánea Gastronómica que contiene varios secretos interesantes. En la llibreria de José Solá, calle de la Boquería [a la portada] [al revers:] Este cuaderno es propiedad de José Solá, y se halla venal en su librería plazuela de los Ciegos, «Barcelona, por la viuda e Hijos de Texero, Abril 1813».

Les publicacions que va fer durant l’any 1806 i 1807 semblen indicar una tendència a les obres de ciències, i particularment de Medicina, però, segurament l’esclat de la Guerra del Francès va frenar aquesta tendència. Durant els anys bèl·lics publica poc i majoritàriament llibres religiosos fins a l’any 1818, que tornem a trobar les obres de Francesc Salvà. Durant el Trienni Liberal predominen les obres de literatura («en alguna col·lecció dita Novelas é historietas morales») i molt menys religiosa, la qual cosa sembla mostrar una possible capacitat d’adaptació.

Manuel Texero degué morir l’any 1830 perquè a partir de 1831 el peu d’impremta és «Impr. de la Viuda é Hijo de Texero»; aquell mateix any publicarà alguns llibres amb «Hijos» en lloc de «Hijo». El fill, durant els anys trenta, combina igualment les obres pietoses amb d’altres com ara La Lechuguina a la derniere mañana de su día bien empleado papel jocoserio, «por el autor del Cajón de sastre; su editor Manuel Andrés Igual», i es manté en el que serà probablement les seves quatre línies principals de publicació: religió, medecina, literatura i gastronomia.

Les obres que sortien de les seves premses es venien a la llibreria de J. Solà ↑, de qui, probablement, si fem cas de les inicials, publica Tratado del arte de repostería y licorista; dedicado al público por J. S. el 1832.

És segur que el seu fill es deia també Manuel perquè a partir de 1834 aproximadament, quan mor la viuda, la raó social torna a tenir el mateix nom que li havia posat el fundador: «Imprenta de Manuel Texero», la qual veurem activa fins a mitjan segle.

[AGUILÓ (1923); ELIAS (1948).]

TOLOSA, Felip

VIC

Pertany a la família Tolosa, que van fundar la impremta a Vic el darrer terç del XVIII, amb botiga i taller a la plaça Major. Vinculada al Seminari i el bisbat, per als quals treballava regularment. Arran de la mort del fundador el 1799, la seva viuda, Teodora, i el seu fill Felip es fan càrrec del negoci fins que els 1805 ja actua tot sol, de ben segur per la mort de la mare.

D’aquell mateix any 1805 se li coneix Carta escrita por Don Marcelo Hortét […] á ciertos sugetos de la Ciudad de Valencia, comunicándoles algunos elementos de la vacuna reducidos a setenta y tres preguntas con sus respuestas. Publicava llibres d’ensenyament (gramàtiques i similars) per al Seminari Conciliar de Vic. Durant la Guerra del Francès va publicar per a la «Junta Suprema Central Gubernativa del Reino». És possible resseguir-li algunes publicacions durant la guerra que, en general, són proclames o altres escrits per a l’Exèrcit antinapoleònic. Plan o proyecto para la formación de una división de patriotas voluntarios distinguidos catalanes destinada á hacer correrías en los pueblos de la Francia para la recolección de armas, vestuario, víveres y dinero, y después á los objetos que le señale el General en Gefe de Exército de Cataluña.

Publicava la Gazeta de Vich el 1808 durant la primera interrupció de la publicació predecessora, el Diario de Vich. Molt aviat canvia el nom pel de Gazeta Diaria de Vich. Va durar certament molt poc (entre el 22 de juny de 1808 i el 30 de juny del mateix any). Aviat va canviar novament de nom pel de Correo Diario de Vich, perquè la junta va considerar que la paraula Gazeta era excessivament afrancesada. Va allargar-se amb interrupcions fins al 10 de gener de 1810 i sortia simultàniament amb el Diario de Vich publicat per Dorca ↑, el qual va continuar amb vicissituds i canvis de títol inclosos fins a 1814, quan l’Ajuntament el va nomenar impressor i llibreter de la ciutat. Tolosa va publicar també, entre 1811 i 1812, el Noticiero de Vich, de caràcter marcadament antinapoleònic des del vessant constitucionalista. Crida l’atenció perquè fuig del que és la tendència habitual perquè distingia tipogràficament el que procedia d’altres publicacions del que era propi del redactor del diari: «Como en este Periódico se extractaran otros que trahen de tanto en tanto sus notas, o reflexiones entrepuestas; se advierte para evitar confusión y el que se atribuya a uno, lo que es de otro; todo lo que sea del Redactor de este Periódico, irá notado con letra bastardilla, y esta señal».*

Val a dir que el 1812 hi ha un Felip Tolosa a Cadis que publica un llibre de Manuel Lacunza escrit amb pseudònim: Juan Josafat Ben-Ezra Venida del Mesías en Gloria y Magestad [s. l.], «Por D. Felipe Tolosa, impresor de la ciudad», 1812, aprox. És un octau major en tres volums. Va formar part dels llibres prohibits. Sembla que va tenir un cert èxit i es va reeditar força vegades. Però a la llista de llibres prohibits per la Inquisició el 1819 hi ha una rectificació que implica Tolosa ja que l’obra en qüestió que se li adjudicava era, en realitat, una falsificació de manera que «se advierte que no se imprimió en su oficina, y que es un nombre supuesto, según el mismo Tolosa ha representado».

Tolosa també publicarà El Patriota Ausonense entre 1812 i 1814. Era continuació del Noticiero de Vich, i continuarà amb el Diario de Vich el 1814 entre el 21 de maig i el 30 de setembre. Segons Miralpeix, en el darrer número s’acomiada del públic al·legant que a causa del retorns dels refugiats a les seves respectives cases disminuirà el nombre de lectors. Tenia una tendència conservadora, i estava redactat pel frare Nicolás Pérez, que, per alguns comentaris que feia, va provocar que el 26 de maig de 1813 Joan Dorca publiqués un fullet d’onze fulls en contra del contingut. Per la seva banda, Frederic Camps i Llopis assegura que va publicar Diario de las operaciones de la división expedicionaria al mando del Mariscal de Campo don Francisco Copons y Navia, amb el peu «Imprenta del primer exercito» el 1814.

Alguns dels llibres que van sortir del seu taller durant el Trienni Liberal són: Cartas Marruecas de Cadalso (1820); Segona conversa entre Albert y Pasqual anti-liberal o anti-diabòlica, y, per lo mateix, delatable a la fracmasònica inquisició del liberalisme (1822); Homilia sobre la persecució y restauració del Rey y religió predicada en lo diumenge infra octavam del Corpus dia primer juny de 1823, per lo R.D. Llorens Riu […] á causa de donar gracias al Altissim ab un solemne Te Deum per lo felis regres á sas parroquias, y del bon estat que prenia la causa publica del Rey y religió en nostra España (1823). El 1822 va editar una Descripción de la famosa Columna constitucional de Vich en la qual constava el peu: «Imprenta del ciudadano Felipe Tolosa».

Editava la Gazeta de Vich que va aparèixer el 22 de juny de 1822 i que, amb irregularitats i canvis de nom, arribarà fins al gener de 1820. Segons Guillamet, «sembla l’òrgan oficiós de la Junta de Govern de Vic» i afegeix que «El frare Nicolás Pérez com a redactor, li dóna una orientació poc liberal». Reforça aquesta opinió el fet que Pérez havia denunciat el també impressor de Vic Joan Dorca ↑ per afrancesat, la qual cosa va generar tot un procés judicial en el qual es va veure també implicat Felip Tolosa, tal com s’explica en l’entrada corresponent a Dorca. La diferència entre els dos impressors devia ser prou forta perquè la La Gazeta de Vich solia sortir quan es deixava de publicar el Diario de Vich editat per Dorca.

Tolosa tenia un contenciós amb Ignasi Valls ↑ entre 1826 i 1827, que va merèixer un informe oficial segons el qual es dedueix que Valls va perjudicar volgudament el negoci de Tolosa. Amb tot, es va resoldre que, a partir de 1833, any de la sentència, que els documents oficials els imprimiria aquella impremta que els fes amb més qualitat, economia i rapidesa.

[AGUILÓ (1923); BONET (1980); CAMP (1912); ELIAS (1948); GUILLAMET (2003); LIBRERÍA IGNACIO MARTÍN GRANADA (Catàleg XVII novembre 2005); MIRALPEIX (1981); RÀFOLS (1989); ACA (JSC, caixa 142); AEB (Circulars 1819); AHN (Consejo, lligall 11291/ exp. 60; lligall 11342/exp. 40).]

TORNER, Josep

BARCELONA

Segons una carta de 29 de gener de 1815 conservada a l’Arxiu de Vilanova i la Geltrú, Torner, pare, demana poder afixar a la paret un cartell del Col·legi de Metges. El 1819 tenia el taller al carrers dels Capellans, 12, i posteriorment entre 1829 i 1832 al carrer Regomir.

Aquell any, en morir, el va succeir el seu fill. No s’ha trobat cap imprès anterior a aquesta data la qual cosa fa suposar que va ser aquest qui va donar un nou impuls a una impremta que ben probablement i, tenint en compte l’exemple vilanoví que acabem de veure, es devia limitar a impresos de circumstàncies i administratius menors. Ell va seguir, però, vinculat, al Col·legi de Metges per al qual publicava esporàdicament.

La primera notícia bibliogràfica amb què contem és de 1820 i la impremta porta el nom de Nacional amb una nova edició de Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García, rector de Vallfogona («Nova edició corretgida y arreglada a la ortografia moderna»), de la qual farà altres edicions; en seguiran d’altres relatives a les maniobres de Riego o un fullet ben curiós de Pròsper de Bofarull Reflecsiones sobre los perjuicios que ocasionaría á algunas provincias de España y en particular á la de Cataluña la traslación de sus archivos a Madrid que propuso la comisión de Cortes en su dictamen y minuta de decreto presentado á las mismas en 19 de marzo de 1814 […]; publícalas […] Félix Fluralbo de 1821.

Aquell mateix any va publicar el Weter de Goethe i també Defensa de la obra intitulada Projet d’une constitution religieuse considérée comme faisant partie de la constitution civile d’une nation libre indépendante écrit par un Américain publié avec une préface, par D. Jean-Antoine Llorente hecha en la causa formada contra la misma en el tribunal eclesiástico de esta ciudad de Barcelona por José Antonio de Grassot y Gispert; junto con la respuesta que hace á la censura de aquella obra su editor D. Juan Antonio Llorente i en general publicava llibres eminentment pràctics, literaris (per exemple Voltaire el 1822) i d’altres de caràcter clarament liberals. Al novembre de 1822 formava part de la Societat Patriòtica de Barcelona i, segons el Diario de Barcelona del 29 de febrer de 1824, va ser alcalde del vuitè barri del tercer quarter. Aquell mateix any anunciava llibres que tenia a la venda.

A partir de 1824, però, apareixen els llibres religiosos com Carta encíclica de Nuestro santísimo Padre el papa León XII, a todos los patriarcas, rimados, arzobispos y obispos y bula de jubileo para el año 1825 con el texto original latino y su tradición española. S’inicia aleshores una extensa col·lecció d’obres d’òpera bufa i teatre que es representaven al Teatre de Barcelona amb noms catalans i estrangers. Hi trobem, per exemple, la que l’higienista Pere Felip Monlau va escriure el 1828 amb el pseudònim P. F. Walnom. La seva ideologia liberal apareix en llibres com: Grito de los africanos contra los europeos, sus opresores o sea rápida ojeada sobre el comercio homicida llamado tráfico de negros por Tomás Clarkson traducido del inglés al francés y éste al español por Agustín de Gimbernat (1825); Adición que puede servir de suplemento a la relación de las fiestas celebradas en Figueras con motivo de la restauración y jura del Colegio político de la Monarquía española el día 4 de abril de 1820; i els dedicats a la instrucció infantil Tratado de la educación de la niñas según sus diversas edades y condiciones acompañado de un manual de lectura para uso de las mismas, que contiene los más útiles documentos de moral y de urbanidad, interpolados de cuentos divertidos y recreaciones dramáticas, por Mad. Campan traducida libremente al castellano, y acomodada á nuestros usos y costumbres. El 1830 publicava Eusebio de los niños. Tratado de Educación.

Tenia llibreria i possiblement, durant alguns anys, dues seus per a la impremta. Va editar periòdics que, segons Elias, eren els millors del seu temps: Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes (1821), i que, segons Guillamet, va seguir l’orientació de la Memoria de Agricultura y Artes de la Junta de Comerç. Va durar del gener al maig, i va haver de suspendre’l per falta de subscripcions. Aquest periòdic és dels primers a remarcar el romanticisme literari i hi col·laborava Bonaventura Carles Aribau i també es va distingir per l’interès per la història de la Corona d’Aragó. Al juliol d’aquell mateix any 1821 treia Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña, que va durar fins al juliol de 1822. Eren números trimestrals d’unes cent pàgines. Un dels objectius que pretenia era la «topografía de la Provincia de Cataluña», tant des del vessant geogràfic com mineral, vegetal o animal, etc.

Entre 1823 i 1824 publicà El Europeo, que va tenir una gran importància per la informació europea que hi incorporava i que va influir notablement en la intel·lectualitat del moment. Conocimientos militares del arte de la guerra, 1828.

El 1828 apareixen els primers lliuraments de la Biblioteca de Conocimientos Humanos, i el 1829, els del Diccionario Geográfico Universal d’Antoni Bergnes de las Casas, que van imprimir-se al taller de Torner per compte d’una Sociedad de Literatos. És en el taller de Torner que Bergnes va conèixer Manuel Rivadeneyra, el qual, en muntar la seva impremta el 1831, el va contractar.

[CEREZO (2001); ELIAS (1948); GIL NOVALES (1975); GUILLAMET (2003); LLANAS (2004); OLIVES (1947); RÀFOLS (1989); SIMÓN (1982); AHVNG (lligall 2090).]

TORRAS, germans

BARCELONA

Elias suggereix que va ser una impremta important del XVIII que va treballar bona part del XIX i que tenia dues seus: a la plaça Nova i al carrer de Serra, on venia al major. La primera referència que en tenim és de 1804 i deu correspondre a la mare dels germans Torras, vídua de l’impressor del XVIII: Mes de marzo consagrado al glorioso patriarca San José, esposo de la V. María compuesto por el docto y piadoso sacerdote José Marconi traducción de la 8.ª ed. italiana. Però és a partir de 1821 quan s’inicien decididament els treballs dels germans Torras.

Publiquen principalment literatura i obres de caràcter religiós i coses com Nuevo vocabulario filosófico-democrático indispensable para todos los que deseen entender la nueva lengua revolucionaria escrito en italiano y traducido al español [Lorenzo Thiulani] (1823); Constitució sens máscara ó verdadera idea de la constitució abortada en Cádiz lo any 1812 morta en 1814, ressucitada per medi de punyals en 1820 y enterrada en 1823, per may mes tornar sobre la terra se dona aqui una cabal y clara noticia del seu origen, progressos y terme fatal á que anava á precipitarnos, per desengany de pagesos y menestrals, y de tots aquells que no tenen lloch de instruirse en la historia de las revolucions (1823).

S’anunciaven com molts altres al Diario de Barcelona: El monstruo más deforme, más feroz y venenoso que han visto jamás los siglos descrito por un liberal desengañado ó sea carta 1ª del liberal arrepentido a su confesor véndese en la imprenta de los hermanos Torras en la Plaza Nova, a 12 cuartos y en la misma se hallará el tierno y afectuoso drama titulado Vocación de S. Lis Gonzaga á la compañía de Jesús. (23 de juliol de 1824). Sembla que van iniciar el mètode de l’edició per entregues amb la publicació el 1835 de La Cuynera Catalana, i sobretot són els primers que usen la litografia per a la il·lustració dels seus llibres. A partir dels anys trenta aproximadament comparteixen peu d’impremta els germans i Vicenç en solitari.

Hi ha, però, un problema d’identificació, ja que ambdós inicien el seu nom amb V. Un es diu Vicenç, ja ho hem vist, però l’altre es diu Valentí, del qual coneixem: Programa sobre los ejercicios literarios […] ofrecen al público los alumnos de latinidad, retórica y poética dirigidos por el R. profesor Pedro Labernia […] en los días 12 y 13 de setiembre de 1833, á las 9 de la mañana i altres llibres religiosos a partir d’aquell any. Es va especialitzar en l’estampació de goigs que ell mateix venia al seu establiment, el qual va traslladar a diferents llocs de Barcelona, de Gràcia i de Sant Gervasi de Cassoles. Era coneguda com la casa del Goigs. Els més antics són de l’any 1820. El 1823 portaven la indicació d’haver estat estampats «per Valentí Torras establert a la Plaça Nova».

Vicenç mereix especial atenció perquè fou amic i marmessor d’Antoni Puigblanch i, per tant, va ser qui va conservar-ne durant un temps bona part dels seus papers. Enric Jardí afirma que és a través dels Opúsculos de l’autor mataroní que podem saber que Puigblanch va treballar a la «Imprenta Española de Marcelino Calero» a Londres. També recull l’amistat amb Jaume Balmes arran de l’oferiment per part de Torras d’editar la versió anglesa d’El Protestantismo comparado con el catolicismo que finalment no va reeixir. L’any 1842, quan Puigblanch ja era mort, Balmes s’hostatjarà a casa de Torras a Londres (7, Palace Row, New Road). Era d’idees avançades i properes al socialisme. Va tenir una vida amb moltes dificultats, i entre els fracassos cal comptabilitzar el de la publicació de l’estudi que Puigblanch havia fet de les monedes de la col·lecció de Pau Bosch. Va escriure la necrològica de Puigblanch a la premsa anglesa i com a marmessor va planificar la publicació de la seva obra.

[AGUILÓ (1923); BUSTAMANTE (1959-1963); ELIAS (1948); JARDÍ (1960); SIMÓN (1982).]

TRULLÀS, Martí

MANRESA

Està a la plaça Major de Manresa des de 1808. Publica fonamentalment llibre religiós i altres de caràcter antiliberal, com ara: Cansons per animar als Catalans contra las iniquitats del impio Bonapart. (s. a.); Guia de camins per anar y venir de las parts més principals de Espanya y Roma ba añadit al nou modo de escriurer cartas y respondrer a ellas ab tot genero de correspondencias á lo modern (s. a.); Arreglament secret per arruynar la Espanya, que en lo any 1820 perdé un Senyor Bocal de corts antes de anar a Madrid, exint de la Iunta de Franc Masons o Constitucionals, establerta en la Llotja de Barcelona, Traduit del Espanyol al Catalá per lo Senyor Fidel Tothodiu (No se ha imprès fins ara per falta de llibertat), que va ser imprès a Cervera el 1823 i reimprès per Trullas a Manresa.

És un apassionat antinapoleònic. Se li coneixen uns exemplars del Diario de Manresa de 1809. A Manresa, amb Trullàs i Abadal ↑ passa una cosa semblant a la de Vic amb Tolosa ↑ i Dorca ↑. Ideològicament enfrontats, crea múltiples situacions de pugna entre els dos per quedar-se la major part del pastís i disposar de més proximitat al llocs de poder.

El Diario de Manresa, després que Abadal hi renunciés als pocs dies d’haver sortit a causa de la molta feina que tenia, se’n fa càrrec Martí Trullàs. L’èxit del periòdic l’obligarà a obrir fins i tot una oficina específica per a la comercialització del Diario, ja que es venia a tot l’Estat. A causa d’una suspensió l’any 1810, decideix treure una altra capçalera: Argos Manresano, que va durar de l’1 de gener fins al 4 d’abril de 1811. Tot seguit treu El Apuntador Manresano de l’1 de juny fins al 23 de juliol de 1811, data en què els francesos tornen a destruir-li la impremta. Refet, l’1 de novembre de 1811 llença Diario de Manresa sense l’escut de la ciutat i sense la col·laboració del canonge Alsina, que l’havia acompanyat fins aleshores. Va durar fins al 8 de gener de 1812. Després d’algun intent frustrat, el canonge i l’impressor se separen definitivament a l’octubre de 1812. En aquest moment, Alsina passa a publicar Argos de Manresa als tallers d’Ignasi Abadal.

Arran d’aquest fet hi haurà dues publicacions sortides de cadascuna de les dues im-premtes i amb canvis de periodicitat en funció de la batalla comercial entre les dues. Tot plegat s’acabarà definitivament al juliol de 1814, quan ambdós es deixen de publicar.

Podem conèixer alguna de les característiques del Diario… a partir de les notícies que es donen al Diario de Sesiones del 17 d’abril de 1813 segons les quals la Junta havia encarregat a Alsina un periòdic «para inflamar el ardor y patriotismo de los catalanes contra los pérfidos franceses». Afegeix que es despatxaven diàriament 1.300 exemplars, el benefici dels quals revertia en la Junta de Govern gràcies a la generositat del canonge. Arran d’un comentari més o menys lleuger en la crònica sobre el fet que el marquès de Campoverde hagués donat un ajut per la defensa del castell de Figueres, va propiciar que una colla de «coraceros» ferits en l’amor propi «pasaron á la imprenta del periódico, se apoderaron de todos los ejemplares, los quemaron en la plaza pública, frente a la casa del gobernador, allanaron la del canónigo, y destacaron varias patrullas para prenderle». Alsina va haver de fugir i refugiar-se al monestir de Montserrat. Les gestions del general en cap van temperar les coses, però quinze mesos després se li va presentar novament un cuirassat, insistint en el mateix afer i sense que la resposta del canonge el convencés va ser pres novament. Lacy va intervenir-hi per a l’alliberament i per intentar aclarir els fets escoltant la versió d’Alsina. Això succeïa al gener de 1813, i els responsables continuaven en llibertat. El diputat que ho exposava a les Corts, en tot això veu vulneració de la llei de llibertat d’impremta i sol·licita més atenció a la petició del canonge quan demana responsabilitats.

El 1813 publica un llibre curiós i que sembla una anticipació esperantista: Anocújeni, o, Alphabeto reformado simplicísimo y universal, para todas las lenguas y naciones, conforme los principios analíticos de la naturaleza, primera parte de la ortographía universal por Francisco Mirambell y Giol, del qual publicarà una versió reduïda i adaptada a les criatures Petít alphabét catalá, segons los principis del Anocujeni, ó alphabét reformát per lo senyor Mirambéll. I, en acabar la guerra, La fiesta mayor de los manresanos. Elogio patriótico, histórico, moral en la solemne acción de gracias a la Virgen por el triunfo del Bruch dixo en la Seo de Manresa el P. Fr. Silvestre de Barcelona. Va publicar també Memoria secreta del gabinete de Napoleón Bonaparte y de la corte de San Clud, compuesta en inglés y francés por Luis Goldsmisth […] traducida por un catalán amante de la patria. Valentí Llozer en la relació d’impressors que treballen a Catalunya que va lliurar a la Secretaria de Governació a l’agost de 1813, indica que treballava a Manresa.

Durant el Trienni Liberal alguns dels llibres que van sortir dels seus tallers són: Discurso sobre el juramento prestado por S.M. en la sesión de 9 de julio de 1820; Breu resumen de la doctrina christiana per lo us y enseyanza uniforme del Bisbat de Urgéll publicat per lo Ilm. Sr. D. Francisco Antoni de la Duenya y de Cisneros, Bisbe de Urgell. (1820); La política natural, ó, Discurso sobre los verdaderos principios del gobierno le dá á luz Ignacio Garcia Malo (1820); Tratado de gnomónica o práctica de reloxes de sol dispuesto por Francisco Tallada y Mola (1822); El 1823 o post: Dominicas, o, Pláticas morals sobre los Sagrats Evangelis de cada una de las dominicas del any: compostas y predicadas por Francisco Narcís de Cilla, Manresa…

El 1825 Monumento fúnebre-gozoso […] Discurso que en la muy solemne traslación y sumtuosísimas exequias de la XXV víctimas manresanas, inmoladas simultaniamente al furor de la impiedad el día XVII de noviembre de MDCCCXXII […] pronunció el P. Fr. Silvestre de Barcelona […] el 19 de noviembre de 1825.

A partir de 1837 s’observa l’oscil·lació del nom de la impremta entre «Imprenta de M. Trullàs» i «José Trullás», que durarà fins a 1840, quan apareix a nom de la viuda.

Feliu Elias diu que existeix un Martí Trullàs, que treballa a Berga el 1830. Podria tractar-se d’una feina esporàdica, ja que Manresa era la capital on hi havia impremta que treballava per a la resta del territori més proper. Tradicionalment ho feia Abadal ↑. Ràfols, per la seva banda, suposa que Llucià Anglada ↑, després de regentar la impremta d’Ignasi Valls ↑ de Vic entre 1828 i 1830, va treballar per a Trullàs.

[AGUILÓ (1923); BUSTAMANTE (1959-1963); Diario de Sesiones, ELIAS (1948); GUILLAMET (2003); RÀFOLS (1989); SIMÓN (1982); VILA-MASANA (2008); AHN (Consejo, lligall 11291 / exp. 60).]