[N]

NICOLAU, Fermí (…-1822)

GIRONA

Arran d’haver enviudat la seva germana Maria (segona esposa de l’impressor Josep Bro) va col·laborar amb ella com a oficial del taller. Amb alguna desavinença entremig, Fermí va quedar-se amb el negoci quan la germana va morir, segurament l’any 1814, moment en què ell es decideix a demanar a l’Ajuntament de Girona poder recuperar el títol d’impressor de la ciutat que tenia abans de la invasió francesa. Naturalment, argumenta la seva col·laboració en la defensa de la ciutat i fa notar haver-ho fet en contrast amb el comportament de l’impressor Oliva ↑. Ho aconsegueix amb la condició que ha de millorar la qualitat de la seva impressió, sobretot amb la renovació dels tipus. La seva raó social ho fa constar: «Imprenta Real de Fermín Nicolau, antes Brò». Publica i reimprimeix els impresos oficials.

Algunes de les seves obres són: Reducción de la moneda de oro y de plata a otras especies de moneda, conforme al aumento que tiene (s. a.); Exercici devot per cada dia que en las suas missions ensenyan los PP. Caputxins de la provincia de Catalunya en lo Bisbat de Gerona (s. a.); Representació de la Sagrada Passió y mort de Nostre Senyor Jesu-Christ novament corregida y regulada conforme à lo que los quatre Sagrats Evangelistas […] nos ensenyan […] per Fr. Anton de S. Geroni […] Va anyadit al principi, la conversió de la Samaritana y de la Magdalena, la entrada de Christo à Jerusalem, lo despediment de Jesús y Maria (1802); Aviso importante sobre los casos extraordinarios de viruelas legitimas, sobrevenidas mucho tiempo después de la vacuna verdadera, y tentativas para precaverlos con otras reflexiones dirigidas à perfeccionar la practica de la vacuna escrito publicado por el doctor Juan Puig (1803); Sonetos con que felicita las Pascuas de Navidad al muy ilustre Senado de la ciudad de Gerona D. Santiago Dalmau y Xandri, alumno benemérito en la primera clase de gramática de las escuelas publicas de la misma ciudad día 24 de diziembre de 1805.

El 14 de desembre de 1814, juntament amb l’apotecari i un orfebre, sol·licita la plaça de regidor, que li és denegada perquè no tenia prou prestigi. Va morir el 6 de juny de 1822 sense fills, i la impremta la va heretar la seva viuda, Josepa Puignau ↑, que la va mantenir fins a aproximadament el 1830, quan se’n fa càrrec Fermí Sureda i Puignau, fill d’una neboda.

Publica a partir del començament del segle, si bé detectem un salt entre el 1808 i el 1813. Seguim les seves publicacions fins a 1818, en les quals prevalen els llibres de caràcter religiós. Moltes publicacions surten sense data.

[MIRAMBELL (1988).]

NICOLAU, Josepa

GIRONA

Primer quart del XIX. Viuda de l’impressor Frederic Nicolau Arrosser. Es coneix una obra de 1822 amb el peu de «Josefa Nicolau Viuda, Impresor Librero». El seu nom era Josefa Puig.

[RÀFOLS (1989).]

NICOLAU, Maria (Vda. de Bro)

De família d’impressors del segle XVIII a Girona, Maria Nicolau es va casar el 1770 amb Josep Bro ↑, viudo de quaranta anys. Germana de Fermí Nicolau; quan va enviudar, va regentar la impremta. Jaume Bro, el fundador, va tenir dos fills, Miquel i Josep, que després de desavinences familiars van acabar tenint els seus tallers respectius. Miquel va tenir cinc fills. L’hereu, Francesc, s’incorpora com a mestre impressor el 1779, però no sembla que la seva impremta tingui continuïtat.

De Josep Bro, que era molt religiós, es conserva força documentació de la seva vida privada i com a impressor. Va casar-se dues vegades. El 1782 «assigna unes rendes al Carmelites descalços a compte de “diverses lletres d’impremta”». Mor sense fills el 1794 i hereta el negoci la seva segona esposa, Maria Nicolau, que continuarà regint la impremta i la llibreria, assessorada pel seu germà Fermí. A partir de 1796 el peu és «En la imprenta Real de Nicolau, antes Bro». Aquell mateix any, a l’agost, tal com establien els capítols matrimonials de Maria, la impremta va passar a mans del seu germà Fermí, el qual el 24 d’abril de 1794 esdevé procurador amb poders per prendre en nom seu tota mena de decisions, i així pot fer-se càrrec de tot el que Bro havia deixat a Maria. El document notarial el signen com a testimonis els companys d’ofici Eudald Thomàs, Agustí Figaró i Isidre Frígola.

Mirambell, però, crida l’atenció sobre unes desavinences entre els germans arran de la validació del títol d’impressor reial quan ella, el 1796, es torna a casar amb el comerciant Lluís Dalmau. El jutge va dictaminar a favor de Maria. Però la guerra ho va capgirar tot, i Maria mor durant aquests anys sense poder recuperar, com volia, l’antiga oficina dels Bro.

Els peus d’impremta oscil·len: Maria Nicolau Vda. Bro i Maria Bro i Nicolau. Des del moment de cessió dels poders al germà fins que es casa (aproximadament dos anys) el peu d’impremta era «María Bro y Nicolau, viuda administrada por Fermín Nicolau». A partir d’aleshores la impremta passa a les seves mans.

[ANTÓN PELAYO (1998); LLANAS (2004); MIRAMBELL (1988).]