[E]

ENFANT, Pere Antoni l’

BARCELONA

Va néixer a París, on va fer l’aprenentatge durant tres anys (1774-1777) a casa del relligador Thomas de Corde.

El dia 1 de juliol de 1803 sol·licita poder entrar com a mestre al Col·legi de Llibreters i Impressors, i és a partir d’aquest document que podem saber que era de nacionalitat francesa i que feia divuit anys que vivia a Barcelona; que havia servit al cos de la Reial Guàrdia valona en la companyia del mariscal de xamp comte de Santa Clara durant sis anys; que, un cop llicenciat, passà a treballar de llibreter acreditat a París. Va seguir l’exercici d’oficial del Col·legi de Llibreters pagant tots els drets reials i contribucions gremials tot complint les obligacions assignades durant la guerra amb França, etc. També esgrimeix la Reial Cèdula de 1777, que permetia treballar els estrangers, i com que està al corrent dels pagaments com els altres oficials del Col·legi de Llibreters, demana ser admès al mestratge fent els exàmens preceptius.

Mateu Sterling ↑ és l’encarregat de presentar L’Enfant amb certificació notarial de Francesc Ribas i Barbier l’11 de juny de 1803; però, a causa de la seva condició d’estranger, ha de demanar el vistiplau a la Junta Suprema a Madrid. D’altres documents que adjunta ens permeten saber que va estar treballant durant divuit anys a la llibreria de Piferrer, tal com ratifica Joan Sellent ↑; primer com a militar i després com a oficial. Que durant la guerra amb França va ser considerat espanyol i va actuar com a tal. Finalment, acorden donar-li la idoneïtat.

[AHBCN, JC, vol. 8, pp. 42-57.]

ESCUDER, Cristòfol (…-1793)

LLEIDA

Fill de l’impressor de Lleida Pere Escuder, es va casar amb Rosa Compte ↑, filla de l’impressor de Reus. La germana d’aquesta, Antònia, s’havia casat amb l’impressor Bonaventura Corominas ↑, els quals, arran de la mort de Cristòfol Escuder, s’instal·laren a Lleida a socórrer la germana i cunyada Rosa Compte i la seva filla petita. Corominas es converteix, en aquestes circumstàncies, en el regent. Rosa, casada el 1788 amb Cristòfol Escuder, de Lleida, va enviudar l’11 d’octubre de 1793. Ella i la seva filla Rosalia van fer-se càrrec de la impremta.

Vegeu: Compte, Rosa

[AGUILÓ (1923); ELIAS (1948); SÀNCHEZ (2008); SOL, TORRES (1996).]

ESTAMPA DE LA REAL Y PONTIFICIA UNIVERSIDAD

CERVERA

Els primers anys del segle XIX si més no, hi van treballar tres impressors, i cadascun d’ells s’hi va estar uns deu anys. El primer fou Bou ↑, entre 1802 i 1813; el segon, Casanovas ↑, entre 1814 i 1823, i finalment, Pujols entre 1824 i 1836.

També va tenir el peu «Imprenta Nacional de la Universidad» ↑.

ESTIVILL, Ignasi (1749-1814)

BARCELONA

Pare d’Ignasi Estivill i Cabot, va ingressar al Col·legi de Llibreters i Impressors el 1788, i el 1799 va actuar com a cònsol juntament amb Pere Batlle ↑ en les proves d’accés de Pedro Pablo Husson de Lapazaran ↑, fundador del Diario de Barcelona. Va aprendre l’ofici a casa del llibreter Carles Sapera, al carrer de la Llibreteria.

Segons la contribució de 1798, treballava allí on li sortia la feina. El 1808 és qualificat pobre de solemnitat, i en la de 1814 es dedueix que ja era mort. Segurament a causa de la Guerra del Francès, pare i fill es van separar, i això podria explicar aquestes referències a la pobresa.

ESTIVILL I CABOT, Ignasi

BARCELONA

El 1816 estava establert al carrer de la Bòria. La primera notícia clara, però, la trobem a Mallorca en el Registro de pasaportes despachados por la Secretaria del gobierno económico-político de la provincia de Mallorca: desde set. 1813, segons el qual el dia 3 de novembre, amb el número 669, «Ignacio Estivill, catalán que pasa a Tarragona quedando abonado». També hi ha un Manuel Estivill amb una filla i una neboda el dia 16 de setembre. En la contribució de 1820, el seu taller és considerat de tercera categoria, amb l’adreça al carrer de la Bòria, i de la mateixa categoria que Piferrer ↑, Valero Sierra ↑, Pau Riera ↑, Tomàs i Miquel Gaspar ↑, Narcís Oliva ↑, Joan Roldos ↑. Tenia la botiga a la cantonada amb l’Arc de Sant Onofre.

Venia llibres de tota mena, a més de les seves pròpies edicions. Feia i venia plecs de romanços de cec per vendre a fires i mercats. També auques, per a l’elaboració de les quals aprofitava gravats antics; papers pintats i de guarda. Sembla que va fer-ne moltes, d’auques, i, el més important, és que és el primer imatger que numera els romanços, la qual cosa fa pensar que els plantejava ja com una sèrie. Es té constància que va començar la publicació d’auques a partir de 1820 aproximadament, i la seva llibreria va ser molt reconeguda per la venda d’estampes a bon preu. Val la pena destacar que, a partir de 1833, davant l’èxit de la literatura popular, Estivill va innovar quan va unir el romanç amb el full de soldats de rengle. Els boixos que l’encapçalaven estaven pintats al bac, la mateixa tècnica que es feia servir per pintar les auques. El 1823 va publicar un fullet d’humor escatològic: Virtuts del cagar. Nou discurs pronunciat en la catedra cagatoria de la Universitat de Ensulamanca, per Macari Caganer, i Nueva canción de la chismosa.

També va publicar cançons: Canso nova se ha dictada al mes de octubre del any 1819, en la qual manifesta la alegria que té lo roscinyol (1 f. + gravat a 2 cols., 1819); Canción del Pilili. Espresando la esquivez que una dama mostraba con sus pretendientes (2 ff., grav. 2 cols., 1820); Trobos discretos de amor en que se declaran los dolores, y amores de los enamorados (2 ff. grav. 2 cols. [1820]); Trobos discretos y divertidos para cantar con la guitarra, Barcelona (2 ff., grav. 2 cols. [1820]); Trobos discretos y divertidos para entretener a los curiosos (2f grav. 2 cols., [1820]). En trobarem en diferents anys a partir d’aquests, i el 1833 els farà dedicats a la reina Isabel II: Canción a los voluntarios defensores de Isabel Segunda (1 f. grav. 3 cols.); Delicado y esquisito ramillete de varios espirituales confites, para grandes y chicos aficionados á los dulces de Navidad, ó sean varios tonos y canciones nuevas catalanas y castellanas amb Pau Grau, 1822. Sembla que aleshores s’estava al carrer dels Escudellers.

Tot això necessitava espai, i per això, després de l’enderrocament del convent de Santa Caterina, va instal·lar-s’hi en els terrenys que en van quedar, on va treballar fins a 1854 sense abandonar, però, la botiga del carrer de la Bòria. Es dedicava fonamentalment a la literatura popular, entre la qual destacava el teatre de Josep Robrenyo i altres. En el moment del trasllat, entrà a treballar-hi d’aprenent Joan Bastinos Coll, que, després de recórrer altres tallers on va aprendre l’ofici d’enquadernador, va tornar a la casa Estivill i es va casar amb la filla, Esperança Estivill i Coll. Segons els esquemes tradicionals per al manteniment dels tallers, no hauríem de descartar que els Estivill, únicament amb una filla, la casessin amb el nebot Bastinos, que, com se solia preveure en aquests casos, acabarà continuant el negoci.

A l’abril de 1820 va treure un periòdic d’opinió titulat Miscelánea liberal o sea Redactor del Pueblo, que va durar fins a l’agost de 1821. S’ha de considerar l’antecedent del diari El Indicador Catalán. Diario político mercantil y literario de Barcelona, que va publicar amb P. Grau ↑ a partir de 1822, i que va anar canviant de subtítols: Libertad constitucional. Unión o muerte (24 de gener de 1823) i Constitución de 1812 (l’11 de març de 1823). Va haver de tancar el 30 d’octubre de 1823. Aquest va ser el segon diari més llegit del Trienni a Catalunya i bona part de l’èxit es devia a una bona xarxa de col·laboradors arreu del Principat. També donava notícies estrangeres.

El 1833, com a cònsol segon del Col·legi de Llibreters i Impressors de Barcelona, juntament amb Josep Rubió ↑, cònsol primer, s’adreça al rei per demanar que es deslliuri les províncies de la penalització que representa, en tots els sentits, no poder tramitar la llicència d’impressió per a obres superiors a sis plecs que només es poden tramitar a Madrid. L’interessant de l’escrit rau no únicament en l’argument, ben natural, de l’inconvenient que suposa l’anar i venir de manuscrits, sinó que aquest fet significa un greu perjudici econòmic per a tots els impressors catalans. La situació els obliga a imprimir a França, amb la qual cosa els beneficis econòmics reverteixen en aquell país.

Entre 1833 i 1834 va associar-se amb Josep Ramon Llorens, advocat de Barcelona; Pascual Madoz, jutge de Madrid; Josep Many, comerciant i Antoni Perelló hisendat barcelonins, per publicar l’obra Causas célebres del foro español, francés e inglés amb els següents acords: 1) Tots els socis reconeixen Estivill com a soci «de las sucesivas partes española e inglesa en los términos que lo es de la francesa ya publicada»; 2) Perelló i Many, responsables dels comptes: «recepción de caudales»; 3) Els redactors són P. Madoz, José Ramon Perelló i Fernando Madoz; 4) Els redactors cobraran 200 rv per la redacció i 350 rv per la correcció de les proves; 5) L’impressor Estivill rebrà les quantitats que ingressi el producte de les subscripcions; 6) Estivill es compromet a imprimir per 5.100 rals de billó/volum, 750 rals de billó per l’enquadernació i cobertes, i 50 rals de billó per l’embalatge; 7) Estivill és el responsable de la comptabilitat en els llocs de subscripció i venda.

[200 anys (1995); AGUILÓ (1923); AMADES, COLOMINES, VILA (1931); ARNABAT (2001); BUSTAMANTE (1959-1963); CEREZO (2001); DURAN, ALABART (1952); ELIAS (1948); U. B. Facultat d’Econòmiques: Empreses i empresaris a la Catalunya del segle XIX; Guillamet (2003); Ràfols (1989); arm(Arxiu Històric, lligall 2134).]