[J]

JORDI, Joan Ignasi

BARCELONA, VILANOVA I LA GELTRÚ

El seu nom, el trobem gairebé sempre vinculat a Roca ↑ i Gaspar ↑, amb qui va formar la companyia «Jordi, Roca y Gaspar». La seva impremta prové del XVIII.

Joan Ignasi va formar part, juntament amb Josep Avinyó, Tomàs Piferrer, Pere Trias, Carles Sapera, Gabriel Pagès i Joan Subirana, del grup que el 1764 va modificar en profunditat les ordinacions del Col·legi de Llibreters. Tot i que els arguments per fer-ho van ser el decaïment del gremi, el que buscaven en realitat era blindar-lo davant els nous canvis que eren a tocar i reforçar el seu monopoli en l’elaboració i venda de llibres i altres impresos.

La seva participació en la Companyia Jordi, Roca i Gaspar fa difícil fer-ne un seguiment aïllat. El 1798, segons la contribució personal, era mestre i impressor, però treballava com a oficial, situació que comparteix amb d’altres com Centené ↑, Ribas ↑, Sellent ↑, Generas ↑ i Batlle ↑. Aquell any era cònsol del Col·legi de Llibreters i Impressors. El 1808 i el 1814 està documentat que tenia casa i botiga pròpies. En el primer període imprimien llibres d’ensenyament, com ara El Nuevo Robinson historia moral reducida á diálogos para instrucción y entretenimiento de niños y jóvenes de ambos sexos escrita en alemán por […] Campe traducido al inglés, al italiano y al francés y de este al castellano con varias correcciones por D. Tomas de Yriarte, les Fábulas de Samaniego, llibres religiosos, màscares reials o similars amb motiu de la visita reial de 1802. Trobem també llibres de medicina, matemàtiques o literatura. Segurament, l’equip format pels tres impressors generava unes sinergies molt interessants i, per tant, molts dels comentaris que es fan a Jordi són vàlids indistintament a cadascun d’ells fins a 1812, que és la primera vegada que es localitza un imprès, a Vilanova i la Geltrú, amb el seu nom sol: Josep Pau Ballot i Torres, El naturalista razonamiento entre un estudiante de theología y un soldado veterano (1812).

A Vilanova, l’any 1813 va publicar en solitari Almacén de Frutos Literarios de Miguel Antº Gándara en dos volums, que va ser una obra molt llegida; el 1814 el full Cansó patriótica. Que ab motiu de parlarse de pau ab França governada per Napoleon, dona a sos Compatricis lo Espanyol D.S.G.J. i també Napoleon en el año 1814 un gravat acolorit al·legòric a les maldats de Napoleó. També El general don Pedro Sarsfield presenta a la Nacion Española la vindicta de su honor. Altres obres que van sortir des d’aquesta ciutat són: Carta de conde de Cominges a su madre. Escrita en francés por el célebre Dorat y traducida al Español por Manuel Anton Cabañes (1813); Dulces afectos del pecho español dirigidos a su amado rey Fernando séptimo al regresar de su cautiverio: canción lírica por D.S.G.J. (1814); El rayo de la justicia o exterminio de traydores por N.A.S., «Impreso en Madrid, reimpreso en Villanueva: [s.n.], 1814». Degué coincidir amb Garriga ↑, que era allí aquell any. Segurament va marxar llavors perquè aquell mateix any a Barcelona publica Oraciones escogidas de Marco Tulio Cicerón amb el peu d’impremta de Juan Ignacio Jordi.

El 1815, ja a Barcelona, treu pel seu compte Oración fúnebre que en el segundo día de las exequias […] en sufragio de las almas de […] Pons […] Gallifa […] dixo […] Bruno Bret, «año 1815» (2 dies, dos fullets) i el de Raimon Ferrer, Día grande de Barcelona el 3 de junio de 1809, Oración fúnebre que en memoria de la gloriosa muerte que sufrieron en dicha ciudad baxo la tiranía del intruso Gobierno, ocho fieles y valientes patriotas dixo en la iglesia de la Real Ciudadela de Barcelona el día 4 de junio de 1815.

Al Periódico Político Mercantil de Barcelona llegim l’anunci que els qui facin «la colección de estampas que representan los principales pasos de la muerte de los ocho Héroes de Barcelona, del 3 y 27 de junio de 1809, pueden acudir a la librería de Juan Ignacio Jordi, en la Libretería, donde se le entregarán las tres últimas». Jordi és considerat llibreter i estamper, i per tant és possible que es dediqués a la literatura popular amb fulls volants estampats com el que va imprimir clandestinament a Vilanova dedicat a Napoleó. Va treballar per la Casa de Caritat de Barcelona: Ordenanzas para el régimen y gobierno de la Real Casa de Caridad de Barcelona (1817). Segurament, a partir d’aquesta data va treballar pel seu compte, i el 1820 i 1821 la impremta es deia Imprenta Constitucional de Juan Ignacio Jordi.

La principal font d’ingressos de Joan Ignasi no venia tant dels seus treballs en la impremta com de la vinculació amb les fàbriques de paper, la qual cosa ens permet suposar que la seva aportació a la societat Jordi Roca i Gaspar, a més de la professional, fou, sobretot, de caràcter econòmic. Així doncs, farà d’apoderat, des de 1765, d’Antoni Ferrer i altres fabricants de paper de Capellades i rodalia, per a la qual cosa és el responsable de presentar un recurs contra els drets de duana a Catalunya que els perjudicaven en relació amb la llibertat d’introducció de draps. En nom d’aquests grup, Jordi demana disposar del privilegi de la concessió i la pertinent exempció de drets. El 1790 subministrava paper per a l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç dirigida per Pere Pasqual Molas.

El veurem també implicat en l’explotació d’un nou invent per encolar paper durant tot l’any independentment de les condicions climàtiques. Els seus inventors, el 1799, havien demanat a la Junta de Comerç de Barcelona que intercedís davant el rei per obtenir els privilegis pertinents per a la seva fàbrica de paper. Els propietaris, Bernat i Esteve Bes havien signat un conveni d’explotació amb el comerciant Joan Josep Macià. Durant les tramitacions, un dels informes relaciona els impressors que n’estan al cas, entre ells Jordi del carrer de la Llibreteria. De la seva participació en el negocis paperers, podem saber que comerciava amb draps i carnassa a canvi de bales de paper d’estampa i per escriure que intercanviava amb Pau Guarro i Milà de la Roca.

Està clar que Joan Ignasi Jordi tenia un pes específic dins el sector paperer perquè, al maig de 1791, el fabricant de Sant Pere de Riudebitlles, Antoni Cardús; el de la Pobla de Claramunt, Josep Costas, i Joan Enrich, de Sant Sadurní d’Anoia, li donen facultats de representació, tal com ja tenia dels de Capellades. Madurell, en el seu llibre El paper a les terres catalanes, aporta documentació que demostra que Jordi «estamper i llibreter barceloní», el 1797, comerciava paper amb les fàbriques papereres de Capellades i La Riba. Jordi havia cobrat també d’alguns controladors provincials d’Artilleria i de la Reial Tresoreria de l’Exèrcit del Principat de Catalunya.

A l’agost de 1798 l’assemblea de fabricants de paper de les comarques va elegir Marià Hernández com a representant seu a Barcelona i a Joan Ignasi Jordi com a dipositari dels cabals provinents, entre d’altres, de la Reial Tresoreria per revertir en els interessos del grup de fabricants. Hi va renunciar, però, el 24 de juliol de 1799 davant d’una oferta millor. A l’agost de 1804 els fabricants de paper blanc residents a Barcelona (Francesc Albert Condesa, Eudald Dou, Francesc Fontanelles, Francesc Serra, Salvador Pasqual Torra, Miquel Elias, Miquel Fortuny, Salvador Casadevall de Vic) signaven poders a favor de Jordi. Després d’aquest pacte, va renunciar també als que tenia de la zona de La Riba i de Sant Pere de Riudebitlles.

D’altra banda, Raimon Ferrer, en la narració d’una nova conspiració a Barcelona el 1811 liderada per Campoverde, afirma que aquest havia nomenat quaranta persones amb funcions policials, entre els quals hi haurà Joan Ignasi Jordi i Joan Sellent ↑. Quan els francesos els descobreixen, queden confinats a la ciutat sense poder-ne sortir.

No podem determinar l’any de la seva mort, però no pot ser més enllà de 1820, si s’ha de jutjar per les dates dels peus, i naturalment per la seva edat.

[AGUILÓ (1923); ELIAS (1948); MADURELL (1972); RÀFOLS (1989); SIMÓN PALMER (1982).]

JORDI, Joaquim

BARCELONA, VILANOVA I LA GELTRÚ

Pràcticament no se’n tenen notícies. Al carrer de la Llibreteria, hi tenia la botiga, que s’anuncia el 1805, el 1821 i el 1823. No hauríem de descartar que fos germà o potser fill d’Ignasi Jordi. Es té notícia del Discurso pronunciado por el Sr. Juan de Balle diputado a Cortes por la Provincia de Cataluña en la sesión de 5 de noviembre de 1820 para apoyar el dictamen de las comisiones ordinaria de hacienda y comercio, sobre prohibiciones de géneros y frutos extrangeros, Barcelona, 1820, 28 pp.

A final d’any 1818 venia llibres per a alguns vilanovins, fruit encara de la relació establerta arran de la Guerra del Francès. A l’Arxiu Històric de Vilanova es conserva una carta que ho demostra. En la contribució de 1820 a Barcelona apareix el seu taller com de quarta classe.

[ELIAS (1948); SIMÓN PALMER (1982); AHBCN (Gremis); AHVNG (vol. 2.784).]

JORDI, ROCA I GASPAR

BARCELONA

Els impressors Agustí Roca ↑, segurament l’impulsor, Miquel Gaspar ↑ i Joan Ignasi Jordi ↑ van formar una companyia fins a aproximadament l’any 1813; la majoria de comentaris, doncs, que podem fer els trobarem ressenyats en cadascun de la resta d’impressors de la companyia. Possiblement, el motiu del trencament sigui la Guerra del Francès, perquè l’any 1813 a Roca el trobem a Palma de Mallorca, a Jordi a Vilanova i la Geltrú i a Gaspar seguint l’estela de Brusi ↑ per a qui treballa.

Com ja s’ha dit en la seva entrada, Jordi degué aportar a la companyia no tant el seu treball com el subministrament de paper i possiblement també el capital necessari com a conseqüència de la seva gran implicació en el negoci paperer.

El Col·legi de Llibreters va encomanar a aquesta companyia la impressió de totes les publicacions dedicades a la visita reial de 1802: Noticia individual de la entrada de los reyes nuestros señores y real familia en la ciudad de Barcelona la tarde del once de setiembre del presente año de mil ochocientos dos escrita por encargo de la Comisión de Obsequios de los Colegios y Gremios de la misma (1802). Máscara real para la noche siete de noviembre 1802. Máscara real para la primera noche cinco de octubre. Máscara real para la segunda noche seis de octubre, 1802. També és d’aquell any, Lorenzo Rodríguez, Nueva reducción y correspondencia que tiene la moneda de oro en Cataluña con la de Castilla, y ésta con la de Cataluña, arreglada á el aumento S. Mag. se ha servido darla por la real pragmática de 17 de julio de 1779 y edicto publicado por la Real Audiencia.

De l’any següent és la Norma en que se presentan varias fórmulas de contratas de fletamentos, conocimientos, balances, contrata de compañía, cartas &c; que para el govierno de un hijo suyo joven comerciante compuso Pedro Mártir Coll y Alsina, 1803.

El 1805 van publicar Carta del Conde de Cominges á su madre escrita en francés por el célebre Dorat y traducida al español por D.M.A. de C. obra que va ser el 1819 novament prohibida per la Inquisició per als que no tinguessin llicència, «por ser una historia falsa, y por lo menos inverosímil, en la mayor parte, contraria en muchas á las prácticas de la Trapa, denigrativa de este Santo Instituto, y todo el Estado regular, nada edificante, favorable a la pasión del amor profano, discurrida y extendida para impugnar la estabilidad y observancia de los votos monásticos, é introducir el deísmo». Discurso que en la abertura de la Escuela Gratuita de Química establecida en la ciudad de Barcelona por la Real Junta de Comercio del Principado de Cataluña dixo Francisco Carbonell y Bravo, 1805.

Tratado de Ortología castellana Josef Sarrabasa, el 1806. És interessant el pròleg de l’editor, que mostra fins a quin punt era el responsable del que s’imprimia: «Advertencia del editor: Considerando que haría un servicio al Público dando a luz la presente Obrita, mayormente atendiendo a lo poco correcto que se lee, no he dudado pedirla al Autor a fin de que todos en general lográsemos aquel mismo fruto que lograban tan solamente tres o quatro particulares que la tenían en su poder…».

Novena de los gloriosos esposos San Joaquín y Santa Ana padres de María Santísima y abuelos de Jesu-Christo Sr. Nuestro que en su obsequio ofrece la Piedad, y devoción Christiana a tan benéficos protectores (L’última oració en català) (1806); Vida del beato Josef Oriol, la escribió en italiano Don Juan Francisco Masdeu paisano del beato y la traduxo él mismo a la lengua castellana, según la edición hecha en Roma para la Beatificación (1807); Josef Lapan, Pruebas de la sensibilidad novelas refundidas por (1808).

El 1819, sense Jordi, publiquen l’obra de Ceferí Ferret Torrents Exposición histórica de las causas que más han influido en la decadencia de la marina española, e indicación de algunos medios para restaurarla: escrita en el año 1813. El 1820 publiquen conjuntament Manual per dirigir los malalts en sas malaltias y en lo tremendo pas de la mort ab algunas benediccions oportunas y avisos als sacerdots assistents [sic] compost per lo R. Dr. Francesch Guiu, un manual de més de 300 pàgines. Possiblement fou l’últim intent. Gaspar va seguir en el negoci tot sol, ja que els altres dos havien mort.

[AGUILÓ (1923); BUSTAMANTE (1959-1963); CAMP (1912); ELIAS (1948).]

JULIÀ MENSA, Narcisa

LLEIDA

Segona esposa de l’impressor de Lleida Bonaventura Corominas ↑, amb qui va tenir quatre fills dels quals únicament va sobreviure la filla Narcisa. Es desconeix si va dur cap activitat impressora; probablement, no.