IMPRESOS CLANDESTINS PER A UNA NOVA SOCIETAT

Afegim-hi ara un altre punt de vista per fer-nos realment la idea de la transcendència del moviment clandestí. Segons Anne Sauvy, sovint creiem que no és possible que aquests llibres formin part dels catàlegs de les biblioteques. És possible que ens passin per les mans i ni tan sols ens n’adonem, perquè el llibre clandestí va tenir una importància similar a la del llibre permès.

Quan apareix una edició parisenca amb tota la munió de passaports, no pot ser una falsificació, però pot tenir dues, tres, quatre i fins a vint falsificacions, cadascuna de les quals pot tenir un tiratge similar al de l’edició oficial.

Sovint aquestes falsificacions tenien la mateixa qualitat que un altre no autoritzat. La gent els tenia i llegia amb tota naturalitat perquè els n’hi arribaven més de clandestins que de legals. «Il ne faut jamais l’oublier.»^[107] De fet, la versió en música i dvd la trobem a qualsevol cantonada de qualsevol població catalana damunt uns draps o en formats àudio en la majoria dels ordinadors per a desesperació de les discogràfiques de la sgae.

Segons Darnton, a vigílies de la Revolució hi va haver una crisi editorial que, a causa de cànons, privilegis i repressions, va acabar amb el sistema mateix que, d’altra banda, creixia en el mon clandestí sense que es manifesti en la documentació oficial conservada.^[108] Així, resultava més barat imprimir a fora, ni que fos clandestinament.

La complexitat d’aquest món era tan alta que fins i tot hi havia classes al seu interior. Hi havia editors que feien negocis legítims sense tenir privilegis i que mai intervenien en la publicació de libels, per exemple, i d’altres que es movien únicament en aquest sector.^[109]