EPÍLEG

Repetint novament la pregunta de si ha estat mai possible expressar-se lliurement, convindria fer una llarga el·lipsi i afegir l’actual censura que es pateix a Internet, per a la qual, malgrat el que ens vulguin fer creure, no cal anar a països massa llunyans. Aquí mateix, com una demostració del continu desplaçament de les eines controladores que ha significat que de l’Església passés a mans civils, ara és el sector econòmic qui en fa les funcions. Com ens podem explicar que a l’estiu de 2008 es condemni un blocaire a pagar nou mil euros a la Societat General d’Autors i a retirar del bloc en qüestió els continguts que resulten ofensius a l’organització? La causa la trobem en el fet que el propietari del bloc hi va penjar un vincle on s’informava sobre una tècnica, coneguda com a Google bombing, que s’havia utilitzat per tal que, en introduir el terme lladres en el famós buscador, aparegués la pàgina web de la sgae en primer lloc. Com si els anys no haguessin passat, el jutjat va resoldre que, encara que no fos autor de les opinions expressades al seu bloc, sí que n’era el col·laborador necessari com a administrador de la pàgina web, en aquesta lesió del dret a l’honor. És exactament del que es podia acusar un impressor o editor, amb les lleis d’impremta a la mà de fa gairebé dos-cents anys, quan en cas de demanda de l’autoritat no donaven el nom de l’autor que li havia lliurat un text per publicar.