UTILITAT PÚBLICA

Un cop assumit el fet que els escrits poden ser útils o no, mentalment s’incorpora un altre factor de no poca transcendència: l’assumpció que algú decideix per nosaltres allò que és útil i el que no. És a partir d’aquí que s’interrelacionen els llibres, els privilegis i la censura per causa de la utilitat pública. García mateix posa un exemple molt clarificador que il·lustra no únicament el que s’acaba de dir, sinó que, a més, es basa en conceptes que es consideraven fonamentals a la Corona d’Aragó. Vegem-ho. El 1710 el rei concedeix privilegi d’impressió als Figaró de Girona. El gremi protesta davant l’Audiència perquè, d’una banda, va en contra de les lleis municipals del Principat i, de l’altra, perquè l’argument de la utilitat pública aplicat en el cas va, en realitat, en contra, ja que beneficia un de sol amb perjudici de tercers. Durant el litigi hauran de demostrar que la concessió del privilegi ha perjudicat el gremi. L’enfrontament entre els representants d’aquest i el rei ve causat per la concepció diferent de les regles del joc.^[7] Els decrets de Nova Planta, per tant, acabaran trencant, també en això, les normes tradicionals a la Corona d’Aragó. Per als catalans significa un atac directe a la llibertat de comerç.

La primera intervenció en matèria d’impremtes a la Corona d’Aragó és del 18 de juliol de 1722, quan el rei ordena, basant-se en el que es deia en la Reial Cèdula de 27 de novembre de 1716, que l’únic amb potestat per concedir llicència de publicació és el Consejo de Castilla. Es creen llavors els subdelegats d’impremtes en el territori de la Corona catalanoaragonesa. Aquesta disposició es ratificarà el 27 de febrer de 1738. La pèrdua de poder executor de l’Audiència de Catalunya en matèria d’impremta comença el 1710 i evoluciona fins al 1805, quan se subordina directament a la Secretaria General de Gràcia i Justícia a través del jutge privatiu d’impremtes. La transformació en l’organització i les relacions socials es veuran profundament afectades.