EL TEMPS
Tot i que és indiscutible que els papers circulaven de punta a punta de l’Estat, també és cert que ho feien amb un retard important a causa de l’encadenament d’impressors i de justificants de recepció. L’onada trigava molt a arribar, i era molt més lenta segurament que la clandestina. En general, les circulacions dins el Principat podien trigar una mitjana de quinze a vint dies des de la data d’emissió, però si partien de l’altra extrem de l’Estat la cosa podia allargar-se fins a quatre mesos. El seguiment d’una circular durant la Guerra del Francès: Cadis, 23 de gener; Vic, 13 d’abril, i Igualada, el 18 d’abril.
Les notificacions de la vigilància i censura de llibres arribaven a totes les poblacions mitjançant aquest sistema. És relativament senzill obtenir-les a través del Catàleg Col·lectiu de Patrimoni Bibliogràfic, on es pot comprovar que se n’imprimien a Vilafranca del Penedès, Manresa, Vic, etc.
Pel que fa als llocs de distribució, a les poblacions grans la premsa es va convertir en un mitjà més, d’altra banda prou bo, per publicitar les instruccions i notícies. En llocs petits eren les places i carrers i, a tot arreu, les esglésies on els capellans feien les seves pròpies proclames o se’ls obligava a fer sermons favorables a la Constitució. D’aquest sistema ens queden encara reminiscències, ja que a les portes dels ajuntaments i de les esglésies encara es poden veure comunicacions de les seves respectives activitats: edictes, llistes, etc.
No és aconsellable fer afirmacions massa taxatives, però no seria gratuït replantejar de nou la idea que tenim de la ignorància i l’aïllament extrem de la població catalana als primers anys del segle XIX. Si més no, els era possible saber quatre coses. Una altra qüestió és si el que se’ls lliurava era el millor per a l’aprenentatge i la formació. Però, si mitjançant el sistema tradicional de distribució de documents els arribaven tantes notícies, no hauríem de descartar que per vies clandestines acabessin completant allò que els faltava i que podien conèixer, per exemple, mitjançant lectures en veu alta o similars. D’altra banda, les classes dirigents que vivien a la Catalunya interior tenien també, i convé no oblidar-ho, un cert accés als llibres.
Els factors polítics d’aquests primers anys del XIX van afavorir la necessitat informativa a causa de les circumstàncies tan canviants i confirma la fortalesa del sistema quant a la previsió de criteris per compensar econòmicament la tasca de l’impressor. Aquest fet sol justifica en gran part que als impressors els convenia tenir bones relacions amb el poder polític i econòmic, i que en això rau bona part de la seva importància en el procés de transformació ideològica.