[M]

image

MACIÀ, Joan Francesc

BARCELONA

Joan Francesc és fill de Joan Josep Macià, paperer, vinculat al grup que representava Joan Ignasi Jordi ↑.

Fabricant de naips. Fou empresonat a les reials presons de la Ciutadella el 14 de maig de 1809 per haver participat en la conspiració per arrabassar el castell de Montjuïc de mans dels francesos. En aquest afer, hi trobem relacionat també Antoni Brusi ↑. Segons Raimon Ferrer a Barcelona cautiva, Macià es va incorporar al grup conspirador al desembre de 1808 i, quan són descoberts per les autoritats franceses, el 10 de maig de 1809, en detenen sis, entre els quals hi ha Joan Francesc Macià: «A todos seis han puesto en encierros y sin comunicación». Cinc dies més tard, el 14 de maig de 1809: «A las diez y media de esta noche pasada, fueron trasladados de las Reales Cárceles á la Ciudadela, Don Juan Francisco Macià, fabricante de naipes de esta Ciudad, Don Manuel Mayona y Magín Closas». Segons aquest autor, van patir tortures. Al juny se’ls condemna a mort; el padrí de Macià és Bonaventura Gassó. Amb tot, després de les pertinents investigacions, el 27 de juny el posen en llibertat.

Va marxar a Reus i a Tarragona fins que, ocupada el 1811, com molts altres, es va traslladar a Mallorca. Allí, ben aviat, el 31 d’agost de 1811, va demanar instal·lar-hi una fàbrica de naips. La iniciativa va provocar que, a ell, el suport econòmic a la guerra que es va demanar el 1812, li suposés un important requeriment, contra el qual va presentar la pertinent reclamació. És gràcies a aquest document del 23 de setembre de 1812 que podem conèixer algunes dades biogràfiques bàsiques. Amb el setge a Tarragona ho va perdre tot, la qual cosa segons ell és motiu suficient per demanar la rectificació en l’import de noranta lliures que se li demana en l’impost per a la guerra, ja que l’han situat, per error, a la classe de comerciant que, segons ell mateix, evidencia «el exceso de recargo que embeve dicha partida porque si se mira con respecto a la fábrica de naipes que tengo en esta ciudad jamás se ha reputado por clase de comercio»; el seu, diu, és un taller com qualsevol altre «oficio menesteroso» i que en les actuals circumstàncies no és capaç de contribucions tan altes. Insisteix que no vol defugir el pagament, sinó únicament que se’l posi a la classe que li correspon.

La sol·licitud de contribució de guerra va ser replicada força generalitzadament, i el 1814 es va publicar una Representación que varios ciudadanos naturales y residentes en esta ciudad han dirigido al señor gefe político de esta provincia, sobre el modo con que el ayuntamiento de esta capital ha procedido a la exacción del primer tercio de la contribución directa, imprès a Palma per Miguel Domingo, en la qual asseguren estar escandalitzats per la lleugeresa de l’Ajuntament en aquesta qüestió. Ho signen un total de 85 persones, 6 de les quals estan vinculades al món de la impremta, entre ells Macià.

En el registre de passaports de setembre de 1814, amb el número 1044, hi ha un «Juan Antonio Masiá vecino de Barcelona que pasa a Tarragona con su madre y dos hermanos menores y dos casados de crecida edad. Le abona Juan Barbier el 18 de abril de 1814». Descripció, 20 anys.

[MADURELL (1972); MERCADER (1978); ARM (Consolat de Mar, caixes 25 i 50, i Arxiu Històric, lligall, 2020).]

MARCA, Joan

MATARÓ

Impressor que el 1816 treballa per a organismes oficials. No ha estat possible localitzar-ne cap referència.

[Costa (1994).]

MASSUET, Joan Manuel

BARCELONA

Llibreria a la Baixada de la Presó. Va morir cap al 1804, i la viuda va fer-se càrrec del negoci.

[ELIAS (1948); AHBCN (Gremis).]

MASSUET, viuda de (Francesca)

BARCELONA

Es va fer càrrec del negoci d’impremta i llibreria a partir de la mort del seu marit Joan Manuel Massuet ↑ el 1804 fins al tancament entorn de 1829. En la contribució de 1820 el seu taller es considerava de cinquena classe.

Trobem obres de caràcter religiós, sovint reimpreses per ella: Novena de Ntra. Sra. de los Dolores, «impresa en Madrid y reimpresa en Barcelona, véndese en casa…»; Trisagio seráfico que diariamente se reza en la iglesia de PP. Trinitarios Calzados de Barcelona para venerar á la Santísima y Augustísima Trinidad y alcanzar de su piedad inmensos y copiosos beneficios, añadido con un Exercicio muy útil è importante para el trance de la agonía [Barcelona], «Librería de la Viuda Massuét» [s. a.]. No ha estat possible localitzar-ne cap altra referència.

MATAS, Antoni

FIGUERES

El 1796 treballava per a Ignasi Porter, i és possible que a la mort d’aquest el negoci seguís al carrer de Peralada fins a aproximadament el 1850.

Imprimeix goigs, i segurament compromès amb el constitucionalisme va publicar el 1820 algunes proclames amb el peu «Imprenta Nacional Matas», com ara Ciudadanos libres de Figueras signada per José Porret, Manuel Sans y Rigal, Antonio Durán, Gregorio Pujol. També la Relación de las fiestas con que la villa de Figueras justamente enardecida por la feliz restauración del código político de la monarquía sancionado en Cádiz en 1812.

Dels anys posteriors són: Relació nova y molt curiosa de la vida dels pastors en que se manifiestan los treballs, y grans combats que tenen quant los hix lo tilop y lo molt alegre, y divertida que es llur vida, Figueras (1825); Compendi breu de las quatre reglas generals de la arismética práctica que son sumar, restar, multiplicar y partir ab algunas reglas necessarias per los negociants […] compost per Francesch Ifern. Una cinquena edició de les Cartas de Cicerón con breves argumentos y notas por Rodrigo de Oviedo (1827); Catecismo histórico ó Compendio de la Historia Sagrada y de la doctrina cristiana para instrucción de los niños, con preguntas, respuestas y lecciones seguidas para leerlas en las escuelas compuesto por el Abad de Fleuri y traducido del francés para utilidad de la tierna juventud (1828); La Juventud ilustrada, ó, Las virtudes y los vicios obra traducida del francés de Madama Dufresnoy, por Alea, seguida de Algunas fábulas de Yriarte de 1830.

Responsable de les reimpressions dels textos oficials: Pragmática-sanción en fuerza de ley decretada por el señor Rey Don Carlos Cuarto á petición de las Cortes del año de 1789, y mandada publicar por S.M. reinante para la observancia perpetua de la ley segunda, título quince, partida segunda, que establece la sucesión regular en la Corona de España, «Madrid: en la Imprenta Real; reimpresa en Figueras: por Antonio Matas, 1830».

[AGUILÓ (1923); ELIAS (1948); LLANAS (2004); RÀFOLS (1989); SIMÓN (1982).]

MAYMÓ, Pere

BARCELONA

No se’n tenen pràcticament notícies. Se li coneix de 1822 Registro y Estado de Imperfección, ruindad y malicia de las mugeres, sacase de la Sagrada Escritura, y de otros muchos autores de crédito sacros y humanos, un fullet de 16 pp. Tenia llibreria que va estar oberta fins a 1849, primer a carrer de la Bòria (1830) i després al carrer dels Mercaders.

[ELIAS (1948).]

MAYOL Y CÍA., Joaquim

BARCELONA

Impressor, llibreter i litògraf. És evident que, segons indica el peu, formava una companyia per a la llibreria i la impremta, però no és possible, de moment, conèixer l’altre o altres socis. Va treballar en diferents adreces: Baixada de la Canonja dels Escudellers (1825-1829), Lancaster (1830), Vidre (després de 1830), Ferran VII, 29 (1833 fins al final).

Segurament va iniciar-se en la llibreria. El 1819 tenim notícia de la seva existència amb un Tratado teórico-práctico de la apoplegía para el uso de los médicos, que desean tratarla según la observación confirmada por muchos autores de primer orden, por Pedro Tenas en el peu d’impremta del qual apareix el nom de la llibreria. El 1820 venia llibres impresos per Garriga y Aguasvivas ↑ i també per Sastres ↑, amb els quals comparteix peu d’impremta indicant en el segon «Librería Nacional de J. Mayol y Cia.». En la contribució de 1820 el seu taller era considerat de sisena classe. El 1832 apareixia com a llibreter conjuntament amb la impremta de la viuda de Texero ↑.

Potser una de les principals aportacions de Mayol és, el 1826, la impressió del Diario general de las ciencias médicas o colección periódica de noticias y discursos relativos a la medicina y ciencias auxiliares, que s’ha de considerar d’informació i divulgació mèdica sota l’impuls de Pere Felip Monlau. Mayol va imprimir el primer període entre el juliol de 1826 i el desembre de 1827. Després en seguiran d’altres amb d’altres impressors (Cherta, Verdaguer, Bergnes). També de 1826 és Nuevo tratado de pronunciación, ortografía, prosodia y versos del idioma italiano, para servir de suplemento al compendio de gramática italiana por Luis Bordas. De 1827 Descripción de los principales animales que contienen la Rl colección de fieras y animales vivos del Sr. Juan Pólito.

Publica obres de literatura, algunes traduïdes del francès (novel·les, teatre…). Entre 1830 i 1831 les Aventuras de Gil Blas de Santillana robadas á España y adoptadas en Francia por Monsieur Le Sage restituidas á su patria y á su lengua nativa por un Español zeloso, que no sufre se burlen de su nación, en quatre volums amb làmines. Va morir el 1840, data a partir de la qual es troba el peu «Vda. Mayol» o «Vda. Mayol e Hijos». La impremta va durar fins al darrer terç del segle XIX.

[AGUILÓ (1923); BUSTAMANTE (1959-1963); ELIAS (1948); GUILLAMET (2003); LLANAS (2004).]

MIRALLES, Josep

CERVERA

Segons Elias, treballa com a llibreter entorn de l’any 1827.

[ELIAS (1948).]

La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
dedicatoria.xhtml
Section0001.html
Section0002.html
Section0003.html
Section0004.html
Section0010.html
Section0011.html
Section0012.html
Section0013.html
Section0014.html
Section0020.html
Section0021.html
Section0022.html
Section0023.html
Section0024.html
Section0025.html
Section0026.html
Section0027.html
Section0028.html
Section0029.html
Section0030.html
Section0031.html
Section0032.html
Section0033.html
Section0034.html
Section0035.html
Section0036.html
Section0037.html
Section0038.html
Section0039.html
Section0040.html
Section0041.html
Section0042.html
Section0043.html
Section0044.html
Section0045.html
Section0046.html
Section0050.html
Section0051.html
Section0052.html
Section0053.html
Section0054.html
Section0060.html
Section0061.html
Section0062.html
Section0063.html
Section0064.html
Section0065.html
Section0066.html
Section0070.html
Protagonistes.html
A.html
B.html
C.html
D.html
E.html
F.html
G.html
H.html
I.html
J.html
L.html
M.html
N.html
O.html
P.html
R.html
S.html
T.html
V.html
IndexGeografic.html
Bibliografia.html
Apendix.html
Section0071.html
Section0072.html
Section0073.html
Section0074.html
Section0075.html
Section0076.html
Section0077.html
Section0078.html
Section0079.html
Section0080.html
Section0081.html
Section0082.html
Section0083.html
Section0084.html
Section0085.html
Section0086.html
Section0087.html
Section0088.html
Section0089.html
Section0090.html
Section0091.html
Section0092.html
Section0093.html
Section0094.html
Section0095.html
Section0096.html
autor.xhtml
notes.xhtml