SEQÜÈNCIA 92 (INTERIOR. MATÍ)

(«El cim daurat, el pom, l’engruna espurnejant, la pústula daurada, etc…»).

—Passin, si us plau. Els altres senyors ja han arribat.

I quan han travessat el llindar, ha tancat la porta suaument, com si fos de vidre.

Hi ha: el fiscal, Brennan, McHugh, el jutge, quatre homes i dues dones.

FISCAL: Benvingut, Bogart.

BOGART: Per què m’heu fet venir?

FISCAL: No he estat jo. El governador vol parlar-vos.

Bogart se n’aparta. Brennan seu en un racó, amb el cap baix. Bogart s’hi apropa.

BOGART: Avi, jo…

Brennan alça el cap. Se’l mira. Els ulls li guspiregen.

BRENNAN: Bé… Ja… No, no. No sé què dir.

BOGART: Ho sento.

BRENNAN: La primera gran notícia periodística. Tots els diaris de costa a costa volen la història. Han enviat corresponsals de tots els Estats… I què els he de dir, jo?

BOGART: No és culpa meva.

BRENNAN: Què els he de dir? Ho sabeu vós? Ho sabeu vós, home ferm, indestructible, incorruptible?

BOGART: No.

BRENNAN: Jo tampoc.

Bogart se n’allunya. S’asseu en una de les cadires, prop d’una tauleta baixa on hi ha una gerra i gots. Se serveix una mica d’aigua. Beu. Fa una ganyota. Butxaqueja. Extreu un paquet de tabac i un encenedor. Agafa una cigarreta. L’encén. Wayne i el Fiscal parlen agitadament. Bogart se’ls mira, però acaba desviant la vista.

La porta s’ha obert. Entra el comissari especial que va investigar la corrupció de Chandlertown. Estreny la mà del fiscal i la del xèrif. Saluda amb el cap els altres que fan rotllana, una mica apartats. Finalment s’apropa a Bogart i es deixa caure en una cadira propera.

COMISSARI: Ens tornem a trobar, Bogart.

BOGART: No pel meu gust.

COMISSARI: Us heu sortit amb la vostra.

BOGART: No pel meu gust.

COMISSARI: No sabeu dir cap altra cosa?

BOGART: Si servís de res diria que jo no hi tinc res a fer, aquí.

COMISSARI: El governador no ho creu així.

BOGART: Me’n fot, el governador. Pertanyo a un altre Estat, jo.

COMISSARI: Però sou ciutadà nord-americà.

BOGART: Pel que em serveix…

COMISSARI: No sigueu derrotista. M’han contat la vostra actuació. Hauríeu de ser policia. No tindríeu tants maldecaps.

BOGART: No m’agraden les plaques.

COMISSARI: Ho dieu per mi?

BOGART: Déu me’n guardi. Ho dic per mi. Vaig treballar una bona temporada amb el fiscal del districte de Los Angeles.

COMISSARI: Us haig de confessar que ja ho sabia. Abans de la reunió amb el governador, m’he informat.

BOGART: I què?

COMISSARI: Esteu ben considerat. Però no us volen. Sou massa independent.

BOGART: No m’agraden les combines.

COMISSARI: En política són necessàries.

BOGART: Doncs no m’agrada la política.

COMISSARI: Això ja m’ho havíeu dit l’altra vegada.

Bogart ha apagat la cigarreta al cendrer i s’ha tornat a servir aigua de la gerra. Tot just se l’acaba quan s’obre la porta de bell nou i apareix un home ben vestit, vell, amb ulleres de carei.

SECRETATRI: El governador us rebrà ara. Si voleu fer el favor d’acompanyar-me…

Tots s’aixequen i surten de la sala.