SEQÜÈNCIA 28 (EXTERIOR. MATÍ)

Tu l’has esperat assegut al cotxe i quan ell ha pujat t’ha mirat per primer cop. La seva mirada ha estat d’intel·ligència. Fins i tot t’ha remugat alguna cosa que no has entès. Ha posat en marxa el vehicle i heu sortit del barri. Enrere han anat quedant les cases i els munts de mineral. I ara mires els camps, les masies, la terra rogenca, les muntanyes del fons. T’agradaria baixar i córrer. Però el director vol que sigui una seqüència curta, tres o quatre plans del cotxe corrent barrejats amb un o dos de Bogart conduint. Per això no goses demanar-li que s’aturi, que et deixi apropar-te al Segre, remullar-te els peus que et suen de tant estar quiet, agafar un bri d’herba seca i mossegar-lo i sentir a la boca la plenitud del matí i del sol que bat damunt la carrosseria del cotxe.

Gairebé identifiques el paisatge, Jaume. Ara no és el mar, sinó els avets que passen gambant a frec de finestrella mentre la màquina pita i engega una fumassa que es retalla en l’herbei dels pendissos. Han canviat la màquina a Ribes, perquè per passar la Collada —túnels i túnels, avets i pendissos— cal una màquina de carbó. Hi ha negres que treballen el cotó, les vaques de llet bigarrades de blanc i negre, els parells de bous que arrosseguen carretoines de fems i, als entreforcs, cartells que diuen: «Hammettville, 35», «Jackson, 50», i «El Turó de Puigcerdà». La iaia vol que comencis a desar tebeos i s’entesta a baixar la maleta. Sort d’un soldat que l’ajuda, que si no hauria caigut. Fins que us atureu en un parador, feu benzina i Bogart, sense paraules, pregunta alguna cosa a l’home de la gorreta de la Shell.

Reempreneu el camí, però aviat deixeu la carretera principal. Us enfonseu per una drecera polsosa que de primer és plana però després comença a pujar. L’aire s’ha fet més fi i has d’apujar el vidre de la finestrella, perquè et talla les galtes. No parleu, tu i Bogart. Encara no. Però ara ja saps que quan vulguis li podràs dir el que vulguis i que ell t’escoltarà. Perquè ara, definitivament, pertanys a la superfície plana, és a dir, al somni, Jaume.