SEQÜÈNCIA 30 (INTERIOR. MATÍ)

Altre cop la mort. És com una maledicció que empaités Bogart. I aquest cop, què dirà el xèrif? De primer la foscor de l’interior t’ha deixat cec, Jaume. Després, però, t’has anat acostumant a la mitja llum, i, a més, Bogart ha obert de bat a bat els porticons de les finestres.

Hi ha: un llit desfet, dues cadires de boga, una llar de foc amb cendres blanquinoses, unes armolles i uns clemàstecs, dels quals penja una olla negra; dues lleixes paral·leles plenes de pots, ampolles buides, saquets d’arròs, mongetes, carn salada i un setrill amb oli; una taula de fusta sense polir i un penja-robes amb una jaqueta de cuiro i una gorra de visera.

I penjat de la biga mestra, un home.

—És ben mort —mormola Bogart.

I tu li respons:

—Sí, ja ho veig.

I ell:

—Trista fi per a Harry Stone.

I tu:

—Suïcidi?

I ell:

—No ho sé.

I tu:

—Caldrà avisar el xèrif Wayne.

I ell:

—M’ho temo.

A la teva vida de la Cerdanya —tan diferent de la vida ciutadana—, n’hi han hagut i n’hi hauran, de penjats. Ara tot just recordes el vell de cal Gòsol, que li faltava un bull com a les guixes de mal coure i que es va penjar un dia d’estiu, en faltaven dos per a la Festa Major, d’una biga de la cort de les vaques. Més endavant podràs recordar la mort d’en Xim dels Rius, més o menys de la teva edat, que es penjà amb la corretja de les calces d’un clau de les golfes. I la Isabel, que es prengué un tub sencer de píndoles per dormir. I en Ferrater, no fa gaire, poc després que el coneguessis, mort de desesperança. Tot plegat una corrua de suïcidis que encara m’emmalalteixen i de vegades em fan pensar i preguntar-me qui té raó, si ells o nosaltres, que ens encaparrem a continuar vius.

No t’hi penses gaire, però. Perquè Bogart ja s’ha enfilat en una de les cadires i amb un trempaplomes talla la corda. Després del patac del cos a terra, t’ajups al costat del detectiu i examines amb ell el cadàver. Sembla un suïcidi, sí. Però qui sap? Junts remeneu tota la cabana. I davall el coixí del llit desfet —ets tu qui el trobes—, un revòlver disparat.

—Bé, caldrà parlar amb el xèrif —diu Bogart. I tu fas que sí greument amb el cap.