SEQÜÈNCIA 19 (EXTERIOR. CAPVESPRE)

Bogart —i tu al seu costat, Jaume— ha sortit del cafè. S’ha aturat un moment a la vorera i ha encès una cigarreta. Sembla com si dubtés, com si no sabés què ha de fer, cap on ha d’anar. Tu t’has aturat al seu costat, te l’has mirat i, just quan anaves a preguntar-li-ho, el detectiu ha començat a caminar carrer avall.

Fa una mica de fresca, Jaume, i s’ha girat vent. Al fons del carrer hi ha una claror molt blava. El vent aixeca la pols de les voreres i fa trontollar els anuncis lluminosos de les façanes. Els llums dels fanals ja són encesos tot i que la claror de ponent retalla les teulades de les cases. Passeu davant un banc, al costat hi ha una barberia; més enllà, una botiga de queviures. Són buides i t’adones que no tenen fons, que, amagats al vostre pas, s’intueixen homes amb granotes blanques i molts de papers a les mans. Bogart, al teu davant, s’ha cordat la gavardina i s’ha enfonsat el barret. Tu voldries fer el mateix, Jaume, però duus la sahariana cordada i no duus barret. T’has posat les mans a les butxaques i xiules fluixet com per vèncer la por. La por que tens de ser en un lloc estrany, de veure aquells aparells immensos que fan llum, de la gent que us mira passar silenciosa i anota coses en unes llibretes i mou palanques i arregla focus. Darrere teu sents que la càmera us segueix, sents el rrrr del seu motor i un xiuxiueig del cameraman. Mires amunt i avall, com si tinguessis una intuïció del cotxe negre i dels dos homes sospitosos. S’atansa per darrere, silenciosament, sigil·losament. I quan veus el canó de l’escopeta o del fusell, fas un crit, saltes cap endavant, empenys Bogart i caus a terra, just en el moment que comencen a sonar els trets i a xiular les bales. El motor del cotxe ha augmentat el seu renou i tens esma de veure’l córrer per carrer com un esperitat. No has sentit els xiscles de la gent que passava, ni has vist les corredisses. Només la música obsessiva i un primer pla de Bogart que mira amb odi carrer enllà. Algú t’ha ajudat a aixecar-te. T’han preguntat si t’havia passat res. Et fa mal el genoll esquerra i et sap greu no haver dut la Browning per respondre com calia als gàngsters que han intentat matar-vos. O matar-lo. Bogart, dret, s’espolsa la roba, s’ajup, recull el barret i se’l posa mentre tu i ell sentiu la sirena del cotxe de la policia que s’apropa, tard com sempre.