SEQÜÈNCIA 48 (INTERIOR. MATÍ)

Bogart sempre ha sabut fer les preguntes que calia. És el seu ofici. S’atansa a un taulell, es mira l’home que fa de conserge, li etziba una rialleta de conill i pregunta:

—El senyor Derek?

L’altre, que no sap de què va, se’l mira un moment i diu:

—És fora de la ciutat.

Bogart sembla contrariat. Ja se n’anava quan es tomba i inquireix:

—Que sabeu quan tornarà?

—No. Se n’ha hagut d’anar perquè s’ha mort un oncle seu. Suposo que encara serà fora una setmana, pel cap baix. Voleu deixar-li algun encàrrec?

Bogart butxaqueja com si busqués un paper, una tarja. Aleshores fa:

—És estrany. Dimarts passat em va telefonar i em va dir que vingués avui…

—Dimarts? Impossible, senyor. Ja era fora.

—Fora? Però si vaig parlar amb ell. A quina hora se’n va anar?

—Al matí.

—I us va dir que se li havia mort un oncle?

—Oh, no. Em va telefonar dimecres per dir-m’ho i per avisar-me que si venien visites els digués que trigaria uns quants dies a tornar.

—Bé, gràcies. Potser em va trucar des d’un altre lloc.

—No voleu deixar cap encàrrec?

—No val la pena, gràcies.

I ja està. Amb quina facilitat el conserge li ha dit que Derek se n’havia anat de casa seva abans que Willson fos mort!