SEQÜÈNCIA 42 (INTERIOR COTXE. NIT)

Bogart ha aturat el cotxe davant la casa de la Bacall.

—Puges?

—No. Tinc feina, encara.

—Derek?

—No.

—Què has parlat, amb De Corsia?

—Oh, de tot i de res. Li agrada molt xerrar, a De Corsia. Ho sento, nena. No hem pogut ballar gens. Un altre dia serà, no et sembla?

—Si tu ho dius.

Els ulls de la Bacall espurnegen.

—No ploris, maca.

—Sospites de mi.

—És la meva feina.

—Però jo…, t’estimo!

—Ja en parlarem demà. Ara pren-te una aspirina i mira de dormir.

Sense dir res més, la noia ha baixat del cotxe. Bogart se l’ha mirada un moment, també ha baixat i l’ha acompanyada fins a la porta.

—Fins demà.

Però ell ni ha contestat. Ha tornat a pujar al cotxe i l’ha posat en marxa com si se sentís molt, però molt emprenyat.