SEQÜÈNCIA 25 (INTERIOR. MATÍ)

I és clar, heu entrat tots dos a l’oficina sindical. Tu no saps ben bé què és això de l’oficina sindical. Tu només saps la festa del primer de maig, i la Marina al teatre Grec i les ballades dels esbarts, i el discurs xafallós i ton pare dret i avergonyit, el braç enlaire, com si volgués abastar un guany que no ha estat per a ell i per als com ell, com si damunt les seves espatlles hi dugués els camps de l’Ebre, hi dugués la retirada de Balaguer a Ponts a peu, hi dugués els polls i la fam, encara, del camp de concentració. Per a tu, Jaume, sindical vol dir la festa i la por, la ràbia i la humiliació. Per això, t’has quedat en un racó, fent-te invisible, mentre Bogart s’atansa a la secretària i amablement —per primer cop en tota la història, fixa-t’hi— li pregunta:

—Voldria parlar amb algú que s’encarregui de tot això.

—De què es tracta? Potser jo mateixa us podria contestar…

—No ho sé. Vinc de Chandlertown. Sóc detectiu privat i estic investigant la mort del senyor Willson.

—No crec que aquest sigui el millor lloc per menar una investigació…

—Creieu? Algú m’ha dit que hi havia tensió entre el sindicat i el senyor Willson…

—I n’hi ha, sí senyor. Però precisament per això no crec que aquí sapiguem res de la seva mort.

—De vegades… No sé, de vegades hi ha gent que creu en l’acció directa, que s’estima més arreglar les coses amb la violència.

—Sí, hi toqueu. Però aquests no són els treballadors, amic meu, sinó la patronal. Abans d’ahir van detenir un dels nostres membres.

—Sí, ja ho sé. Però va escapolir-se. L’heu tornat a veure?

—No. No ha tornat.

—M’agradaria parlar amb ell. On el podria trobar?

—No ho sé. I si ho sabés, tampoc no us ho diria, mestre. Vós aneu de tronc amb la patronal, perdiguer. I ara prou, que tinc feina.

T’estranya que Bogart no hagi contestat violentament. Per comptes de fer-ho ha girat cua i ha sortit silenciosament. Què li passa? Tu, per si un cas, surts amb ell.