SEQÜÈNCIA 26 (INTERIOR. MATÍ)

Heu entrat al bar, Jaume. I aquest cop has gosat recolzar-te a la barra i mirar de fit a fit el cambrer, un home gras, panxut, calb, llardós.

—Què serà?

—Una cervesa.

Abans que tu puguis comanar una mítica Coca-Cola (n’has begut tan poques, encara, Jaume!) el cambrer se n’ha anat com si no et veiés. De vegades també beus cervesa. Algun diumenge a la tarda aneu a la Plaça Reial i la mama demana un tanc de cervesa, el papa una mitjana i tu just un quinto. Però l’amargor del líquid no t’agrada i per això admires més Bogart, que s’ha begut el got de cervesa que li ha posat davant el cambrer d’un sol glop.

—Una altra, si us plau.

Quan el cambrer retorna i tu encara dubtes si demanar o no la Coca-cola, Bogart li etziba:

—Estic buscant un amic.

—Ah, sí?

—Harry.

—N’hi ha molts de Harrys aquí, senyor.

—El que jo busco és molt especial. Abans d’ahir el va detenir la policia, però ell va tenir esma de guillar.

—Ah! Harry Stone… Però no ha tornat. No sou pas un bòfia, vós?

—No, no. Precisament el busco per ajudar-lo. Crec que podria…

—Aneu a casa seva.

S’ha fos la imatge i tu t’has quedat sense Coca-cola, Jaume.