SEQÜÈNCIA 37 (INTERIOR COTXE. TARDA)

Quan ja eres a punt de tornar al seient, una mica ofès, val a dir-ho, Bogart t’ha fet un signe d’intel·ligència i tu t’has enfilat al cotxe de la noia i t’has assegut darrere. Tens una sensació tota estranya. T’agrada que Bogart et sigui amic, però tems que només sigui perquè li vas salvar la vida quan els gàngsters dispararen contra ell. En el fons, però, no t’interessa massa pujar al cotxe i escoltar la conversa. Aquesta noia no t’acaba d’agradar. A més a més no acabes d’entendre per què cal que hi hagi dues noies. Amb la Bacall n’hi havia de sobres. I no pots oblidar que ella és la culpable de la història de l’ocell d’or que encara no has vist i que trigaràs vint anys a veure.

Però el cotxe no s’ha posat en marxa tot d’una. La noia ha mirat Bogart i ha ajupit el cap.

—Estic preocupada —mormola.

—Per què? —fa ell, encenent una cigarreta.

—Per vós.

—Digue’m de tu, Mary. I per què estàs preocupada per mi?

—Oh! Has dit que aquesta nit aniries a veure De Corsia. Jo el conec. Sé com les gasta.

—El coneixes?

—Sí. El meu…, bé, l’home amb qui estava casada, Frank Astor, el coneixia molt. Li devia diners. Una nit el van apallissar, De Corsia i els seus. Tinc por que…

—No t’has de preocupar. És la meva feina, hi estic acostumat.

—Humphrey…

—Si?

—Quan…, quan tornis a Los Angeles…

—Si?

—Voldràs dur-me amb tu? N’estic tipa d’aquesta ciutat i del diari del papà i de tants d’embolics. Voldria començar de nou.

—Los Angeles és una ciutat difícil… No sé si…

—T’ho prego, porta’m amb tu. Sense compromís. Sé que sola no seria capaç d’anar-me’n. Només fins a Los Angeles, per favor. Tu m’agrades. Amb tu seria fàcil.

—Ja en parlarem, Mary. I ara anem, que m’esperen.

—Vine aquesta nit.

—Ja saps que tinc feina…

—Després. T’esperaré. Vine…

I s’ha inclinat cap a ell i l’ha besat a la boca. Tu has sentit el seu perfum i els seus cabells gairebé t’han fregat. Talment com si et besés a tu, Jaume. Ara ja no t’importa que sigui la culpable de l’altra història. Si ella volgués, la duries a la Cerdanya amb tu. Però encara ets massa petit i no pot ser. Has tancat els ulls i a la boca hi tens com una mena de gust estrany: el gust d’una besada tendra.