SEQÜÈNCIA 74 (INTERIOR. CAPVESPRE)

Són els gestos precisos de sempre. Les camises cordades, dos plecs laterals i després un plec central, de manera que el coll quedi davant i les mànigues, amagades. La roba interior neta plegada en quatre plecs. Els mitjons aparellats.

Són els gestos precisos de sempre. Una ullada a tots els racons, un segon de reflexió i després tancar els panys de la maleta, agafar-la per la nansa i deixar-la dreta al costat de la porta.

Són els gestos precisos de sempre. Anar al lavabo, omplir un got d’aigua i beure-se’l amb una ganyota de fàstic. Tornar a la cambra, posar-se la jaqueta i el barret, comprovar si el revòlver és al seu lloc i encendre una cigarreta.

Són els gestos precisos de sempre. Obrir la porta de la cambra, agafar la maleta del costat del llindar, apagar el llum i deixar que la càmera, des de l’interior a les fosques, descrigui l’avançament pel passadís fins a l’ull de l’escala.

I tu, Jaume, que ho saps tot, que voldries incorporar-te a la història altre cop per tal de resoldre-la, que voldries sentir la frustració que expressa la cara de Bogart, et remous neguitós al teu seient quinze, tres.

Són els gestos precisos de sempre.