SEQÜÈNCIA 33 (EXTERIOR. TARDA)

Els veus sortir del restaurant, Jaume, i voldries irrompre, saltar, aparèixer al seu costat, però aquest cop no, encara no. Encara tot just et pots imaginar el que fan els homes i les dones i tu que no ets ni home ni dona, tu que no tens sexe, t’has de quedar clavat al seient i sentir un neguit a l’estómac i imaginar-te que la roba s’esmuny, que roman oblidada a la cadira, a la butaca o bé a terra, i que apareix la carn massa blanca, que demana tocs de color avui impossibles. T’imagines, però, una seqüència que no hi és. T’imagines la xafogor d’una cambra a les fosques mentre el sol de primera hora de la tarda bat debades contra les persianes i les cortines. T’imagines l’ambient de fumassa i la lassitud que els emmandreix, t’imagines els llençols que s’enganxen a les cames i la sina que s’infla com un somni encara impossible.

Els pocs segons que dura aquesta seqüència-exterior-pont i que es concreten en dos o tres plans de la parella sortint del restaurant, caminant sota el bater de sol, pujant al cotxe i un primeríssim pla de la mà de la noia que agafa la mà de l’home i l’atreu cap el seu cos, et basten per endevinar-ho tot, per comprendre-ho tot, per sentir l’enveja de nen que no és ni home ni dona, que no té sexe encara, malgrat els somnis, malgrat que voldries aturar el món, i mentre la roba s’esmuny i roman oblidada damunt la cadira, la butaca o a terra en el somni, voldries apropar-te a la noia rossa —o bruna, tant se val— i passar-li la mà per davall la faldilla; desfer-li la brusa i endevinar la rodonesa de la sina que s’infla com un somni encara impossible, Jaume.

Aquest cop les imatges no et fan pressentir res. Ni les imatges eròtiques que cercaràs en revistes foranes, ni els passatges literaris que t’excitaran, ni les rialletes de conill dels catorze anys a les festes particulars que faran els teus amics d’aleshores, ni les nits solitàries i neguitoses en les quals t’inventaràs seqüències més concretes que aquesta, ni els llavis humits, els cossos reals, la maror de paraules, gestos, encisos i desencisos que aniran esdevenint fites personals. Demà, al col·legi, comentaràs amb els amics que hi havia una escena…, Jaume.