SEQÜÈNCIA 91 (INTERIOR. MATÍ)

(«El cim daurat, el pom, l’engruna espurnejant, la pústula daurada, /…/ enlairat, suspès com una esfera enlluernadora damunt el centre de la Comunitat, tan impossible d’ésser mirat de ple com de no ésser vist, peremptori, indiscutible, tranquil·litzant»).

Wayne i Bogart s’han atansat a una de les taules. L’home del vestit gris ha alçat el cap, els ha somrigut mecànicament i ha preguntat:

—Què desitgen?

—Sóc el xèrif Wayne, de Chandlertown. Aquest és el senyor Bogart. El governador ens ha convocat a una reunió urgent.

L’home ben vestit ni s’ha dignat contestar. Ha consultat breument uns papers, ha cridat un bidell i li ha ordenat:

—Johnson, acompanyi aquests senyors a la sala blava.

El bidell ha mormolat:

—Sí senyor. Si volen fer el favor de seguir-me, senyors.

I tots tres han creuat el hall espaiós i s’han ficat en un ascensor.