SEQÜÈNCIA 75 (EXTERIOR. CAPVESPRE)

Hi ha negres, joves, vells, homes i dones.

La càmera que espera Bogart a l’exterior de l’hotel ens explica com paga l’estada, deixa la maleta a recepció i surt amb la gavardina al braç.

Silenciosos i estoics omplen els racons, les cantonades.

El rètol lluminós del Mantee’s pampallugueja, després s’apaga i, mentre Bogart s’allunya entre la gent, el recepcionista acut a la porta i col·loca els porticons de fusta.

Uns duen granotes. D’altres, jaquetes rebregades. Les dones s’abriguen amb xals de llana esfilagarsats.

Bogart camina a poc a poc, sense importar-li la gent que el mira. Hi ha un joc d’ombres i clarors que ens va descrivint les expressions de la seva cara. Ja no hi ha derrota, en els seus ulls, sinó decisió, seguretat.

Els homes del xèrif se’ls miren amb odi. Alguns, en veure Bogart, el saluden amb la mà.

Humphrey Bogart torna a ser el mite de sempre. La seguretat i la decisió que has llegit en els seus ulls, Jaume, han reconstruït els bocins del mite. Però el que tu saps i no pots dir-li l’ha humanitzat.

Hi ha negres, joves, vells, homes i dones.