SEGON DIUMENGE. MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
LA Mare de Déu dels Desemparats era patrona dels fideuers, els quals tenien llur confraria vinculada a l’església del Pi.
Els fideuers tradicionals, per fer passar la pasta pels motllos, la comprimien amb la tapa del recipient que la contenia, mitjançant una llarga palanca fixada a la tapa, damunt de la qual s’asseien, i donaven fins a sis cops amb el darrera per fer baixar la pasta del tot. Cantaven una cançoneta rítmica, descriptiva de la feina, en la qual figuraven els cops donats a la palanca pel mot truc truc repetit per sis vegades, les necessàries per aconseguir l’emmotllament complet de la pastarada. El rodolí de l’auca figura el fideuer assegut damunt de la palanca de la premsa.
Tonada rítmica de pressionar la palanca de la premsa de fer fideus. Recollida per l’autor. Transcripció musical del mestre J. Tomàs.
El fideuer, segons una auca set-centista d’oficis. (Col. de l’autor.)
A Barcelona es veneraven tres imatges de la Mare de Déu dels Desemparats que gaudien de molta popularitat, dues d’elles en l’església vella de Sant Agustí, les quals van ésser destruïdes llavors de l’incendi del convent dels agustins durant les turbulències de l’any 1835. Una d’aquestes dues imatges, pintada damunt d’un retaule romànic, era advocada contra la pesta i el mal de contagi. En ocasió d’una terrible epidèmia que delmava la ciutat, els consellers acudiren al seu ajut i li oferiren un ciri tan llarg com les muralles de la ciutat. El flagell es deturà al moment i el Consell manà fer un ciri prou llarg perquè pogués donar la volta a tot el recinte emmurallat, ciri que fou tallat en bocins de mida d’una cana que van cremar, d’un a un, davant del retaule, de nit i de dia, durant uns mesos. L’altra imatge era de talla i aparegué miraculosament al cim de l’arbre mestre d’una nau barcelonina, que navegava per aigües de Sicília, per tal de conhortar la tripulació en perill enmig d’una tempestat i una maror desfeta. De retorn a la nostra ciutat la marineria conduí la imatge en processó a l’església dels agustins. Una tercera imatge d’aquesta advocació mariana era venerada a la parròquia del Pi. Era la patrona d’una confraria que curava de l’enterrament dels pobres que morien a la forca, i d’ací que hom li donés el nom de Mare de Déu dels condemnats. Vegeu el que n’expliquem en la pàgina 615.
Estampa de la processó que conduí la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats trobada al cim de l’arbre mestre d’una nau barcelonina des del moll a l’església dels pares Agustins de la Ribera, on era venerada. Segons uns goigs set-centistes d’aquesta imatge. (Col. de l’autor.)