DIA 11. SANT GENÍS
FILL de Barcelona, soldat romà, que sofrí martiri en l’indret on avui s’escau la Plaça del Rei. Antigament havia estat venerat a la Catedral.
Sant Genís, soldat barceloní, segons una estampa vuit-centista. (Col. de l’autor.)
SANTA PLÀCIDA
ERA gironina, i deixebla de sant Feliu, ardiaca d’aquella ciutat. Quan aquest sant va sofrir martiri, un àngel va revelar a la seva deixebla on havia estat sepultat i amagat el cos del màrtir. Ella, secretament, el va desenterrar, i va portar-lo al llogarret de Penades, per tal de salvar-lo.
Santa Plàcida, segons una estampa que encapçala una edició vuit-centista dels seus goigs. (Col. de l’autor.)
SANT FERMÍ
HAVIA estat molt invocat perquè guardés el bestiar. A Rellinars li oferien els collars com a ex-vot. Els goigs fan referència al costum:
Al devot pastor oïu,
si a vós us ve a reclamar;
a l’útil bou malalt guariu
i a tot altre bestiar;
en memòria, lo collar
vos vénen a oferir.
SANT GUMAR
EL veneraven els oficis que treballaven fusta tova: gravadors, escultors de fusta, tallistes, instrumentistes de fusta, estotgers i capsers, i per l’estil. També el tenien per patró els mestres destralers de Campdevànol i els tisoraires de Martinet. Encara el reclamaven els malcasats i els matrimonis malavinguts. Hom s’hi encomanava així mateix perquè protegís i guardés de dones dolentes i perjures.