SEGON DISSABTE

LA ciutat de Morella, al Mestrat, celebra la festa de Sant Roc (que dura tres dies) com a capvuitada de les fires que tenen lloc el dissabte anterior. El carrer de Sant Roc guarneix i enrama el carrer i les façanes de les cases amb brancatge i aixeca un altar dedicat al sant. Davant, una colla d’infants d’ambdós sexes, vestits de pelegrins i de pelegrines, fan una dansa, al so d’una tonada especial, que consisteix en creuaments, entrellaçaments i el pas per sota de ponts fets amb les gaiates de pelegrí que duen els ballaires. El diumenge i el dilluns, en havent dinat, corren els bous de sant Roc.

Davant dels porxos, a banda i banda del carrer major, disposen fustes i pots que permetin d’entrar i amagar-se la gent, però que no ofereixin pas als bous.

Tapen totes les cruïlles del carrer amb carros que serveixen de cadafals, i dins del clos d’aquest carrer estret i llarg deixen anar diversos bous, un darrera l’altre. Quan un bou es cansa, en treuen un altre. Els més garrits i valents surten a fer-los córrer, i els empaiten i turmenten. A la primera part fan córrer només bous deixats per la pagesia. Fetes aquestes corregudes es va a berenar; les tavernes s’omplen i la gent comenta les facècies de la cursa, que tota la població contempla des dels balcons. La conversa i el baf de la beguda escalfen els qui es senten valents per a escometre el darrer bou destinat a ésser mort, el qual ha estat adquirit per subscripció pública. La segona part és més moguda i accidentada; els corredors, una mica excitats pel beure, empaiten el bou fins a esgotar-lo. Quan el batlle creu que ja està prou fatigat, mana que el matin; moltes vegades es tira damunt de la bèstia una gentada que l’empeny pel darrera per fer-lo anar fins a l’escorxador, menat pels qui es senten més valents, els quals el condueixen agafat i lligat de manera que no pugui envestir. A voltes arribaven a matar el bou a cops de puny, de bastó o d’altra estranya manera; moria víctima de la fúria d’una multitud en què abundaven les dones i els infants. Es corrien bous dos dies: el diumenge i el dilluns. La carn era repartida equitativament entre els subscriptors que havien pagat els bous.

Aquesta ciutat havia sentit gran veneració vers el sant montpellerí per haver-la protegida del flagell de la pesta, motiu que informa la gran devoció i l’extraordinària popularitat de què gaudeix aquest sant arreu de les contrades catalanes i valencianes.