DIA 28. SANT MARC, MÀRTIR

HAVIA estat pastor. Un dia va visitar una ferreria i va demanar que per l’amor de Déu li adobessin el tirapeu, que se li havia esgavellat. Els ferrers el van amenaçar amb els malls i el van maltractar perquè era cristià. El sant, en comptes d’anar-se’n, els va sermonejar, i va fer-ho amb tanta eloqüència que va convertir els ferrers.

Antigament, els ferrers de muntanya, sobretot pel Ripollès, el dia d’avui adobaven de franc les eines que els portaven els pastors, en record del miracle obrat pel sant màrtir pastor.

SANT SALOMÓ

PATRÓ dels savis i, per extensió, de les gents de poble que es dedicaven a professions liberals, saludadors i adobadors, oracioners i salmaires que curaven de gràcia, i els estelers que feien pronòstics i entenien en coses del cel.

També s’hi encomanaven els que tallaven mànegues d’aigua, els qui practicaven arts quimèriques que a juí del vulgus eren excepcionals i comportaven un sentit de saviesa.

El rei Salomó, segons una auca de la primeria del segle XIX. (Col. de l’autor.)

SANT EVERART

SEGONS la tradició, havia estat porquer, i d’ací que el tinguessin per patró els guardadors de porcs, porcaters i altres gents que intervenien amb bestiar porquí.

Avui se celebra la gran fira de l’Hostal del Vilar, la més gran i important de la Catalunya vella i una de les de més transacció. Hi acudeixen milers de caps de bestiar, de peu rodó i de peu forçat: equí, boví, pollí, oví, cabrum i porquí. També s’hi venen tota mena d’eines i arreus d’ús pagès i pastoral. Les parades d’altres efectes resulten en nombre insignificant al costat de la gran importància de les de bestiar i d’efectes de l’art de la terra i de la ramaderia. També hi acudeixen moltes parades de queviures, per tal de poder satisfer les necessitats alimentàries de la gran gentada que s’hi congrega de pertot Catalunya, molta d’Aragó i àdhuc de Navarra i d’altres regions pirinenques. Es fan transaccions d’un volum enorme, car es venen ramats de milers de caps. Fins no fa pas gaires anys, gairebé totes les operacions es feien a crèdit i es giraven centenars de milers de pessetes, que els venedors no rebien pas al moment; el que Venien ho lliuraven sense tocar-ne cap diner, ni estendre-se a cap document. Es feien les transaccions sense altre compromís que la paraula donada i a tracte de gent de bé. Aquesta gran fira se celebra a camp ras, ben lluny de poblat, al redós de l’important hostal del Vilar, del terme de Sant Boi de Lluçanès, com ja vam indicar.