DIA 27
AVUI tenia lloc una fira, molt important, a Andorra la Vella. Era la més gran que es feia per tota la Vall. Hi acudia una nombrosa gentada de compradors i de venedors, i s’hi feien transaccions molt importants, sobretot de bestiar. Es considerava com una preparació per a les grans fires de la Seu i d’Organyà. Servia per a temptejar el mercat, per a jutjar sobre l’abundor o l’escassetat del bestiar i d’alguns productes i per a formar criteri referent a preus. A part dels grans marxants de bestiar i dels d’altres efectes importants, hi concorrien un gran nombre de firaires, els quals venien estris i objectes vells i desferres i rampoines de tota mena, que donaven a aquesta fira una fesomia de mitjos encants. Era corrent que el qui necessitava un estri qualsevulla, abans de comprar-lo en les parades de nou, seguís ben bé les de vell, per veure si el trobava entre els venedors de rampoines. Hom preferia comprar un objecte vell ja gastat i deteriorat, però a bon preu, que no pagar-ne el que valia nou i poder-lo estrenar.
Per Sant Pau i Sant Vicenç Ferrer,
el vi al celler.
Sant Vicenç plover,
tota l’aigua és sementer.